Castanyada: La festa de la tardor que ens arrela a la terra
Descobreix l'origen de la Castanyada, el significat de Tots Sants i com gaudir de les castanyes i els panellets amb l'essència més catalana. Passa i llegeix!
Hola! Com estem? Ja se sent aquella oloreta de fum i de socarrim pels carrers? Si ets com nosaltres, segur que quan comença a refrescar i els dies es fan curts, el cos et demana sofà, manta i un bon paper d'estrassa ple de castanyes calentes. La Castanyada és, segurament, la festa que millor defineix la nostra manera de viure la tardor: una barreja de recolliment, memòria i, sobretot, ganes de compartir taula amb els de casa.
En un món que sembla haver-se tornat boig pel Halloween i les carabasses de plàstic, a Tot Queda en Família ens agrada recordar d'on venim. Perquè la Castanyada no és només menjar per menjar; és un ritual que ens connecta amb els nostres avis i amb una terra que, per molts anys que passin, segueix bategant al ritme de les estacions.
L'origen de la Castanyada i la nit de Tots Sants
Per entendre per què mengem castanyes, hem de viatjar uns quants segles enrere. Antigament, la nit de Tots Sants era una nit de vetlla. Les campanes de les esglésies no paraven de tocar a morts durant tota la nit per recordar els difunts. Els campaners, que tenien una feinada de por, necessitaven molta energia per aguantar l'esforç físic, i què hi havia més a mà i més calòric en aquella època? Exacte: castanyes i un bon raig de vi ranci.
A poc a poc, aquesta necessitat dels campaners es va estendre a les famílies. La gent es reunia per resar pels seus morts mentre torrava castanyes al foc. Era un moment de silenci i respecte, però també de caliu familiar. D'aquí ve que la Castanyada estigui tan lligada emocionalment a qui som. Perquè, al cap i a la fi, els millors regals per a catalans són aquells que ens recorden les nostres arrels i la gent que estimem.
Castanyes, panellets i moniatos: el trident sagrat
Si parlem de la Castanyada, no podem oblidar els protagonistes de la taula. No hi ha festa sense un bon tiberi, i aquí els catalans en sabem un niu.
- Les castanyes: El secret és fer-los un bon tall perquè no explotin (que ja ens ha passat a tots alguna vegada!) i torrar-les a foc lent. Menjar-se-les calentes, cremant-se una mica els dits, forma part de l'experiència.
- Els panellets: Aquests petits tresors fets de massapà. Siguin de pinyons (els reis), de coco o de codony, són el capritx dolç de la temporada.
- El moniato: Al forn, ben dolç i amb aquella textura que t'omple l'ànima.
Aquesta gastronomia és tan nostra com l'autèntic pa de pagès o una bona escudella. Són sabors que tenim gravats al paladar des de petits i que ens fan sentir a casa siguem on siguem.
La Castanyera: un personatge que sobreviu al temps
Qui no visualitza una dona gran, amb mocador al cap, davant d'una torradora de ferro? La figura de la castanyera és la icona de la tardor a Catalunya. Tot i que avui dia les veiem a les cantonades de les ciutats amb els seus fogons moderns, l'essència és la mateixa: oferir escalfor i aliment a qui passa pel carrer.
Aquesta resistència a perdre els nostres costums és el que ens fa especials. Ens agrada la nostra cultura, ens agrada la nostra llengua i ens agrada portar-la amb orgull. Per això, quan veiem algú que passa de modes passatgeres, pensem que és algú amb personalitat. Si ets dels que, davant d'una disfressa d'esquelet, prefereixes un bon tall de codony, potser ets una mica llepafils amb la teva identitat, i això ens encanta.
Com viure una Castanyada autèntica avui dia
No calen grans luxes per gaudir de la festa. El més important és la companyia. L'ideal és reunir-se a casa d'algun familiar, d'aquells que encara tenen llar de foc o un forn que va a tota màquina.
- Prepareu els panellets en família: És la millor manera d'embrutar-se les mans i ensenyar als més petits que les coses fetes amb temps surten millor.
- Acompanyeu-ho amb moscatell: Un gotet petit (recorda que al pot petit hi ha la bona confitura) i veuràs com la conversa flueix sola.
- Expliqueu històries: És el moment perfecte per recordar anècdotes dels avis o explicar aquelles llegendes de por que ens feien tremolar de nens.
A la fi, la Castanyada és una reivindicació de la nostra pausa, del nostre ritme. En un món que va tan de pressa, aturar-se a pelar una castanya és gairebé un acte de rebel·lia.
I si algú et diu que el Halloween és més divertit... doncs mira, ja saps què toca dir: em sua la figa. Cadascú que celebri el que vulgui, però a nosaltres que no ens treguin el nostre paper d'estrassa i la nostra tradició.
Un detall que marca la diferència
A vegades, per viure aquestes festes amb tot el sentiment, ens agrada portar alguna cosa que ens identifiqui. No parlem de disfresses, sinó de detalls que parlen de qui som i de la nostra història, com aquests invents que han fet la volta al món des de casa nostra.
Els americans es poden atribuir l’arribada a la Lluna o les festes de disfresses massives, però els catalans sabem que el geni es troba en les coses petites i ben fetes, com aquest caramel amb pal que va canviar el món.
En definitiva: gaudeix de la teva
Sigui menjant castanyes al carrer o fent un sopar de gala amb amics, l'important de la Castanyada és que no perdem aquest fil invisible que ens uneix amb el passat. Gaudeix de la tardor, dels colors del bosc i de la sort de tenir tradicions tan riques. Perquè com solem dir, si tens salut i bona teca a taula, és que realment has nascut amb una flor al cul.
Bona Castanyada a tothom!