L'art de ser un bon boletaire: tradició i secrets

Ei, com va tot? Si ets dels que, així que cauen quatre gotes a finals d'estiu, ja comença a mirar de reüll cap al Pirineu o el Montseny, aquest article t'interessa. Ser boletaire a Catalunya no és només una afició; és gairebé una religió, una teràpia i una de les tradicions més arrelades que tenim. No es tracta només d'omplir el cistell, sinó de tot el ritual que l'envolta.

Anar a bolets és connectar amb la terra, aprendre a llegir el bosc i, per sobre de tot, gaudir de la nostra muntanya. Però compte, que ser un bon boletaire requereix paciència, coneixement i una bona dosi de respecte pel medi ambient. Avui xerrem una mica sobre aquest món tan nostre.

El codi d'honor del boletaire

Abans de calçar-te les botes, hi ha unes regles no escrites que tot boletaire de soca-rel coneix. La primera i més sagrada: el secretisme. Mai, sota cap concepte, revelaràs on és el teu "lloc". Pots donar pistes vagues com "pels voltants de Berga" o "cap al Ripollès", però les coordenades exactes moren amb tu. És part de la gràcia!

D'altra banda, ser respectuós amb l'entorn és fonamental. Res de remenar la molsa amb rasclets (això és un pecat mortal) ni de fer malbé els exemplars que no coneixem. Si no saps què és, deixa'l estar. Com diem a vegades, al pot petit hi ha la bona confitura, i val més portar quatre rovellons sans que un cistell ple de fongs dubtosos que acabaran a les brossa.

L'equipament indispensable per anar a la muntanya

No cal que semblis un explorador de l'Everest, però anar ben preparat marca la diferència entre un dia fantàstic i una tarda de peus molls i fred. Aquí tens el kit bàsic:

1. El cistell de vímet: Oblida't de les bosses de plàstic. El cistell permet que les espores dels bolets caiguin mentre camines, ajudant a la reproducció del bosc. A més, els bolets hi van airejats i no es fan malbé.
2. El ganivet: Per tallar el bolet per la base sense arrencar el miceli. N'hi ha amb un raspallet al final que va de luxe per treure la terra abans de desar-los.
3. Calçat adequat: La muntanya pot ser traïdora. Unes bones botes que agafin el turmell són clau.

I home, si després de la caminada tens gana, no hi ha res com un bon àpat de germanor. Si ets dels que gaudeix de la taula tant com del bosc, segur que t'agrada recordar que el secret de la nostra cuina és la paciència, com passa amb l'autèntic pa de pagès que acompanya qualsevol saltat de bolets.

Els bolets més buscats a casa nostra

Cada zona té la seva joia de la corona, però hi ha clàssics que ens fan bavejar a tots:

• El Rovelló: El rei indiscutible. Si n'hi ha, la gent perd el cap. Ideal a la brasa amb una mica de picada d'all i julivert.
• El Cep: La elegància feta fong. Té un gust de fruits secs que és una bogeria. Carpaccios, risottos... el que vulguis.
• La Trompeta de la Mort: No deixis que el nom t'espanti. Són boníssimes i donen un aroma increïble als guisats.
• El Camagroc: Petits però matons. Són fàcils de trobar si tens l'ull entrenat i assecats aguanten molt de temps.

Tot i així, a vegades som una mica especials amb el menjar. Si ets d'aquells que aparta el julivert o la ceba, potser t'interessa saber què significa ser un llepafils, una expressió que ens defineix molt bé quan ens posem primmirats a taula.

Cultura, identitat i un bon esmorzar

Ser boletaire va lligat a una manera de fer molt catalana. Des de llevar-se quan encara no han posat els carrers fins a l'esmorzar de forquilla obligatori a la fonda del poble més proper. Un bon plat de mongetes amb botifarra o una escudella i carn d'olla per recuperar forces és part del pack.

Si ets dels que té la sort de trobar el cistell ple cada vegada que surts, podríem dir que tens una flor al cul, però tots sabem que al darrere hi ha moltes hores de caminar i conèixer el terreny. I si un dia tornes buit? Doncs no passa res, s'accepta amb filosofia. A vegades ens sua la figa no haver trobat res perquè el simple fet d'estar a l'aire lliure ja ha valgut la pena.

En definitiva, el món del bolet és un reflex de la nostra identitat: estima per la terra, respecte per la tradició i un punt de bogeria col·lectiva quan comença la temporada. És un dels millors regals per a catalans que ens ofereix la natura cada tardor.

Per als que porten la muntanya al cor

Si t'agrada tant aquest món que voldries portar-lo a sobre fins i tot quan ets a la ciutat, tenim una coseta que t'agradarà. Perquè no cal ser un expert micòleg per gaudir de la iconografia dels nostres boscos.

Samarreta amb Cistell de boletaire

No tens ni idea de bolets, però aquest cistell et queda de conya. No cal saber si són rovellons o fredolics per portar la nostra tradició amb orgull.

Ens veiem pels boscos (però no em preguntis on és el meu lloc secreto, eh?)!