Castellers: L'art de tocar el cel amb la força del poble

Ei, com va tot? Si t'atures un moment a pensar en quina és la imatge que millor ens defineix com a societat, segurament et vindrà al cap una plaça plena de gom a gom, el so de les gralles i una torre humana que s'alça cap al cel. Parlem dels castellers, una tradició que va molt més enllà de l'espectacle; és la metàfora perfecta del que som capaços de fer quan ens ajudem els uns als altres.

No és només gent pujant sobre l'esquena d'altra gent. És confiança cega, és esforç compartit i, sobretot, és identitat. En aquest article, t'explicaré per què fer castells és una de les coses més bèsties i boniques que tenim a casa nostra.

L'origen d'una passió que no té sostre

Tot i que avui veiem colles castelleres des de l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre, l'origen d'aquesta tradició el trobem al Camp de Tarragona, concretament a Valls, a finals del segle XVIII. Tot va començar amb el Ball de Valencians, una dansa religiosa que acabava amb una petita torre humana. Amb el temps, la torre va anar guanyant protagonisme fins a independitzar-se del ball i convertir-se en el que coneixem avui.

El que fa que un castell sigui especial és que no entén de classes socials, d'edats ni de gèneres. A la pinya hi cap tothom: des de l'empresari fins a l'estudiant, des de l'avi que fa força amb el pit fins a la canalla que té la clau per coronar la glòria.

Les parts d'un castell: Molt més que un tancat de gent

Per a qui ho mira des de fora, pot semblar un caos organitzat, però res més lluny de la realitat. Un castell és una obra d'enginyeria humana perfecta. Es divideix en tres parts fonamentals:

1. La pinya: És la base, el cor del castell. Aquí és on es concentra la multitud que sosté l'estructura i, sobretot, la que esmorteeix la caiguda si les coses no surten com s'esperava. Com diem sovint, si la pinya és forta, el castell és segur.
2. El tronc: Són els pisos que s'alcen sobre la pinya (segons, terços, quarts...). Aquí és on cal la tècnica, l'equilibri i la resistència física.
3. El pom de dalt: La part més alta i delicada, formada per la canalla (dosos, acotxador i enxaneta). Quan l'enxaneta fa l'aleta (aixeca el braç), el castell es considera carregat. Una emoció difícil d'explicar si no s'ha viscut a peu de plaça.

Valors que ens defineixen: Força, equilibri, valor i seny

Segur que has sentit alguna vegada el lema casteller: "Força, equilibri, valor i seny". Aquestes quatre paraules resumeixen l'essència de la nostra cultura. Necessitem la força per aguantar el pes, l'equilibri per no trontollar, el valor per enfilar-se a vuit o nou pisos d'alçada i el seny per saber quan cal descarregar abans que el castell faci llenya.

Aquesta combinació de virtuts és el que ens fa especials. De la mateixa manera que gaudim d'un bon pa de pagès a taula o ens agrada arreglar el món amb un sifó a la mà, els castellers representen la nostra voluntat de ser i de fer coses grans des de la humilitat.

La pinya: La xarxa social més antiga del món

Avui dia parlem molt de xarxes socials, però la pinya és la xarxa original. És l'espai on no importa qui ets, sinó que estiguis allà fent costat al del davant i al del costat. És la solidaritat pura. Si algú cau, la pinya l'atura. Si algú té por, la pinya l'empeny.

Aquesta sensació de comunitat és la que ens fa sentir orgullosos de la nostra terra. És el mateix sentiment que tenim quan defensem les nostres expressions més nostrades, encara que de vegades algú ens digui que som una mica llepafils amb les nostres coses. No és ser primmirat, és estimar el que és autèntic.

Per què ens emocionen tant els castells?

No és només per la dificultat tècnica. És perquè veure un castell és veure la victòria de la voluntat sobre la gravetat. És veure com una colla de gent corrent es converteix en una estructura indestructible. Quan les gralles comencen a tocar el toc de castells, se't posa la pell de gallina perquè saps que estàs a punt de presenciar un moment de veritat absoluta.

I quan tot s'acaba, tant si s'ha descarregat com si no, ve el moment de la celebració, de compartir una bona estona amb la família i els amics, potser davant d'una bona escudella si el fred apreta, o comentant la jugada amb la passió que ens caracteriza.

Si et sents identificat amb aquesta força i aquesta manera de fer pinya, a Tot Queda en Família hem volgut retre el nostre petit homenatge a aquests herois i heroïnes de barri i de poble.

Samarreta amb Castellers

Aquí no hi ha xarxa… ni metàfores. Només gent pujant sobre altra gent com si no hi hagués demà. Una samarreta brodada per a qui porta la pinya al cor i el seny al cap.

En definitiva, els castellers són l'exemple màxim que, quan ens unim per un objectiu comú, no hi ha alçada que no puguem assolir. Així que, la pròxima vegada que vegis una colla alçant un castell, recorda que allà dalt no només hi ha persones, hi ha tota una cultura que es nega a tocar de peus a terra. Som-hi, colla!