El Correfoc: l'ànima de foc de la nostra festa major

L'espurna que ens fa vibrar: Què és realment un correfoc?

Si t'has criat en un barri o poble de Catalunya, saps perfectament de què parlo. Aquella olor de pólvora que se t'enganxa al nas, el repicar dels tabals que et ressona al pit i, sobretot, l'adrenalina de veure aparèixer les primeres guspires en la foscor. El correfoc no és només un espectacle pirotècnic; és l'expressió màxima de la nostra identitat col·lectiva, un ritual on el carrer deixa de ser un lloc de pas per convertir-se en un escenari de foc i festa.

Però, d'on surt aquesta fal·lera per cremar-ho tot? Encara que ens sembli una tradició mil·lenària, el correfoc tal com el coneixem avui és relativament jove. Va néixer a finals dels anys 70, durant les festes de la Mercè a Barcelona, com una evolució natural del tradicional Ball de Diables. Si abans els diables ballaven de forma estàtica o en processons solemnes, de cop la gent va decidir que volia participar-hi, córrer amb ells i saltar sota el foc. I així, gairebé sense voler, vam inventar una de les festes més participatives del món.

Els protagonistes: Diables, bèsties i tabalers

Dins d'un correfoc, tothom té el seu paper. No és un caos improvisat (encara que ho sembli quan estàs al mig de la correguda). Les colles de diables són el motor de la festa. Són grups de veïns i amics que s'organitzen durant tot l'any per mantenir viva la flama. Cada colla té el seu estil, la seva vestimenta de sac o roba ignífuga i, per descomptat, els seus propis versots, aquelles rimes satíriques que es reciten abans de començar per criticar els polítics o els successos de l'any.

Acompanyant els diables, hi trobem les bèsties de foc: dracs, víbries, bous i porcs que escupen foc per totes les extremitats. Són l'element visualment més potent i el que més respecte fa. I per sobre de tot, el ritme. Què seria d'un correfoc sense els tabalers? El so dels tambors és el que marca el pols de la festa; és un ritme tribal que t'obliga a moure't, vulguis o no.

El foc com a element purificador i social

A Catalunya tenim una relació molt especial amb el foc. No ens fa por, ens atrau. Com passa amb l'escudella i carn d'olla, que escalfa el cos a l'hivern, el foc del correfoc escalfa l'ànima a la festa major. És un element que purifica i que, sobretot, iguala a tothom. Sota la cendra i les espurnes, no hi ha classes socials ni edats; només gent compartint un moment de catarsi col·lectiva.

Aquesta manera de ser, una mica arrauxada però amb les potes a terra, és el que ens defineix. Som un poble que sap gaudir de la vida, ja sigui entorn d'una bona taula amb l'autèntic pa de pagès o corrent davant d'un diable que branda una maça plena de carretilles.

Com sobreviure al ritual del foc (i gaudir-ne)

Si ets nou en això o vols portar algú que no ho ha viscut mai, hi ha unes regles no escrites que s'han de seguir si no vols acabar amb un recordatori en forma de cremada a la pell. Primer de tot: roba de cotó, sempre. El niló i les fibres sintètiques es fonen amb la calor i fan mal. Una bona gorra, un mocador per tapar-se el coll i, si pot ser, una samarreta de màniga llarga.

Molts cops, els que ens mirem la festa des de la barrera som una mica llepafils amb la seguretat, però la clau és moure's amb el flux de la gent. Mai s'ha d'aturar un diable ni posar-se al mig de la trajectòria d'una bèstia. Si et toca una mica de guspira, no pateixis; com diem aquí, si no et cremes una mica, és que no has estat al correfoc.

La identitat brodada a la pell

Aquesta passió per la nostra cultura és el que ens mou a "Tot Queda en Família". Ens agrada portar el que som no només al cor i a la memòria, sinó també a la roba que vestim cada dia. Perquè ser català és una barreja de moltes coses: és saber gaudir d'un bon sifó al migdia, és indignar-se quan ens toquen el que és nostre i és, per sobre de tot, sentir l'orgull de les nostres festes populars.

Si ets dels que, quan senten l'olor a pólvora, ja comencen a saltar, tenim una cosa que t'agradarà. Una manera d'explicar-li al món que tu també formes part d'aquesta bogeria col·lectiva que és el correfoc, fins i tot quan no és festa major.

Samarreta amb Correfoc

Perquè res diu “festa popular” com córrer sota el foc real amb una bona samarreta de cotó. Un disseny brodat per a gent que porta la guspira a dins.

En definitiva: El foc que no s'apaga

El correfoc és la prova que les tradicions no són peces de museu, sinó organismes vius que evolucionen amb nosaltres. Ens ensenya a perdre la por, a compartir l'espai públic i a celebrar la vida amb intensitat. Tant si ets dels que es fiquen a sota de tot com si prefereixes mirar-ho des de lluny amb un somriure, el foc ens uneix a tots.

Així que, la pròxima vegada que sentis els tabals de lluny, no fugis. Acosta't, tapa't bé el cap i deixa't portar. Perquè en el fons, tots tenim una mica de diable a dins.