Correfoc: l'ànima de foc de la festa major catalana

Ei, com va això? Si ets dels que, quan senten el primer espetec d'un tro de fons, ja comencen a buscar d'on ve l'olor de pólvora, aquest article és per a tu. El correfoc no és només una desfilada amb espurnes; és, segurament, l'expressió més visceral i salvatge de la nostra identitat col·lectiva.

Entrar en un correfoc és com entrar en un ritual antic on el temps s'atura. No importa si ets a Barcelona per la Mercè o a la festa major del poble més petit de Catalunya: quan els diables encenen la primera maça, el carrer deixa de ser un lloc de pas per convertir-se en un escenari de foc, ritme i adrenalina purament catalana.

L'origen del correfoc: de la processó a la gresca

Molta gent pensa que el correfoc ha existit tota la vida, però la veritat és que el terme és relativament modern. Tot i que els balls de diables tenen una herència medieval documentada des del segle XII, l'acte tal com el coneixem avui —amb la gent corrent sota el foc— va néixer a finals dels anys 70.

Antigament, els diables feien parlaments i balls tancats, però amb la recuperació de les llibertats, la festa es va desbordar. La gent ja no volia mirar des de la vorera; la gent volia participar. Així va néixer aquesta interacció única entre el públic i les colles, on el foc és el nexe d'unió. És una barreja de respecte i joc que ens defineix molt bé com a poble: ens agrada la gresca, però sabem que amb el foc no s'hi juga... o sí, però amb seny.

Diables, dracs i percussió: els elements clau

Un bon correfoc no seria res sense els seus protagonistes. D'una banda, tenim els diables, amb les seves maces i forques, vestits amb roba de cotó o lli per protegir-se de les espurnes. D'una altra, les bèsties de foc: dracs, víbries i mulasses que escupen foc per tot arreu i que centren totes les mirades.

A més, hi ha un element que sovint oblidem però que és el que realment et fa vibrar el pit: els tabalers. El ritme dels tabals marca el batec del correfoc. Sense aquesta percussió constant i hipnòtica, el foc no tindria la mateixa força. És el que et fa entrar en una mena de tràngol on només penses a saltar i no cremar-te.

Com sobreviure (i gaudir) sota el foc

Si ets nou en això, has de saber que anar a un correfoc requereix una certa preparació. No es tracta de fer el valent, sinó de gaudir-ne sense ensurts. Aquí tens uns quants consells bàsics:

1. Roba de cotó: Oblida't del teixit sintètic si no vols acabar com una teia. Roba vella, màniga llarga i pantalons llargs.
2. Protecció: Un mocador per al coll i el nas (pel fum) i un barret de palla o una gorra són imprescindibles.
3. Calçat: Sabatilles tancades i que agafin bé el peu. No vols perdre una sandàlia mentre fuges d'un diable, creu-me.
4. Actitud: No toquis mai els diables ni les bèsties. Ells porten foc real i estan concentrats en la seguretat de la colla.

A vegades, després de tota l'adrenalina del correfoc, el que més ve de gust és seure a taula i recuperar forces. Com diem sovint, l'escudella i carn d'olla és el plat que ens defineix, i no hi ha res millor per refer-se d'una nit de festa major.

El correfoc com a identitat

Per què ens agrada tant el foc als catalans? Potser és perquè ens recorda que la festa és compartida. En un correfoc no hi ha jerarquies; tothom és igual sota la pluja d'espurnes. És un moment d'alliberament col·lectiu que connecta amb les nostres arrels més profundes.

Aquesta passió per les nostres coses, per allò que ens fa únics, és el que intentem transmetre a tot el que fem. Ja sigui celebrant la tradició o senzillament gaudint d'un bon àpat amb els amics, com quan tallem un tros de l'autèntic pa de pagès, estem reivindicant qui som.

A vegades ens diuen que som uns exagerats o que estem una mica bojos per córrer sota el foc, però com solem respondre amb aquella ironia tan nostra, em sua la figa el que pensin els altres mentre nosaltres sapiguem gaudir de la nostra cultura.

Si ets dels que porta el correfoc a la sang, segur que t'agradarà portar-lo també a sobre, però d'una manera més tranquil·la un cop s'ha apagat la darrera carretilla.

Samarreta amb Correfoc

Perquè res diu “festa popular” com córrer sota el foc real. Aquesta samarreta brodada és l'homenatge perfecte per a aquells que no tenen por a les espurnes i porten la festa major al cor durant tot l'any.

Conclusió

En definitiva, el correfoc és foc, és soroll, és fum i, sobretot, és comunitat. És una de les tradicions més vives que tenim i una experiència que tothom hauria de viure almenys una vegada a la vida (ben protegit, això sí). Així que, la pròxima vegada que sentis els tabals, no t'ho pensis: posa't el mocador, la gorra i surt a cremar la nit. Ens veiem sota les espurnes!