Excursionisme a Catalunya: Molt més que caminar per la muntanya

L'excursionisme: el sentiment de tota una nació

Si hi ha una activitat que defineix l’esperit català des de fa més d’un segle, aquesta és, sens dubte, l’excursionisme. Per a nosaltres, pujar una muntanya no és només fer exercici físic o buscar una bona foto per a l’Instagram; és un acte de connexió amb la terra, una forma d'entendre la nostra geografia i, sobretot, una tradició compartida que ha passat de pares a fills.

L’excursionisme a Catalunya va néixer amb la Renaixença, quan intel·lectuals i artistes van decidir que la millor manera de conèixer el país era trepitjar-lo. Des d’aquelles primeres ascensions amb espardenyes de veta i barretina, hem evolucionat molt, però l’essència continua essent la mateixa: el plaer d’arribar al cim, compartir el trago de vi i admirar el paisatge que ens envolta.

La muntanya com a refugi i escola

Anar a la muntanya ensenya valors que avui dia semblen gairebé revolucionaris: la paciència, el respecte pel medi ambient i la humilitat davant la natura. No importa si ets de fer cims de tres mil metres o si prefereixes una passejada suau per les Gavarres o el Montseny; el que compta és l’actitud.

A Catalunya tenim la sort de tenir-ho tot a tocar. Des dels camins de ronda que voregen el Mediterrani fins a les tarteres verticals del Pirineu. Aquesta varietat ha fet que el senderisme no sigui només un esport, sinó una manera de viure. Qui no ha gaudit d'un bon esmorzar de forquilla en una fonda després d'una caminada matinal? Menjar-se una bona escudella i carn d'olla en un refugi de muntanya és una experiència que et reconcilia amb el món.

L'equipament: de l'anècdota a la identitat

Abans, anar a la muntanya era sinònim de jerseis de llana que picaven i botes de cuir pesades com el plom. Avui dia tenim teixits tècnics increïbles, però hi ha alguna cosa en l'estètica clàssica que ens continua robant el cor. A vegades, quan estem preparant la motxilla, ens posem tan seriosos que sembla que anem a conquerir l'Everest, quan en realitat només anem a buscar quatre bolets.

Aquesta passió per la natura es barreja sovint amb altres tradicions nostrades. Per exemple, molts excursionistes aprofiten les sortides per omplir el cistell. Tot i que de vegades ens pensem que som experts, sovint ens passa allò de tenir una flor al cul i trobar un rovelló sense ni buscar-lo. Perquè siguem sincers, a la muntanya hi ha qui hi va per fer quilòmetres i qui hi va per la gastronomia.

Menjar i beure a l'aire lliure

Un dels moments sagrats de qualsevol excursió és la parada per fer el mos. El pa amb tomàquet no pot faltar, i l'oli d'oliva és el protagonista. Com ja hem comentat alguna vegada parlant de la setrillera i el seu secret, l'oli és la base de tot el que mengem a fora de casa. I si parlem de pa, res millor que un bon pa de pagès per aguantar tota la jornada.

Si ets dels que encara porten la tradició a la sang, potser ets dels que en lloc d'una cantimplora de plàstic moderna, encara prefereixes un bon porró o, per què no, recordar aquells temps on el sifó era el rei de la taula en tornar de la caminada dominical.

Per què ens agrada tant caminar?

L'excursionisme ens permet desconnectar del soroll de la ciutat. En un món on tot va tan ràpid, caminar a dos o tres quilòmetres per hora ens obliga a baixar el ritme. És el moment ideal per xerrar amb els amics, per arreglar el món o, simplement, per gaudir del silenci.

A més, a Catalunya l'excursionisme ha estat històricament un motor de cohesió social. Els centres excursionistes han estat, durant dècades, espais de llibertat i de preservació de la nostra llengua i cultura. Per això, quan veiem algú amb una samarreta amb un motiu que ens recorda qui som, somriem. Sabem que formem part d'una mateixa família que estima la seva terra.

No cal ser un professional per gaudir-ne. Com diem sovint, al pot petit hi ha la bona confitura, i a vegades l'excursió més curta, la que fem al costat de casa, és la que més ens omple l'ànima. L'important és sortir, respirar aire pur i, si pot ser, acabar la jornada amb un bon somriure i les botes plenes de pols.

Samarreta amb Cistell de boletaire

No tens ni idea de bolets, però aquest cistell et queda de conya. Una samarreta ideal per a les teves sortides a la muntanya amb un toc d'humor i identitat.

Conclusió

En definitiva, l'excursionisme és una peça clau del trencaclosques que forma la identitat catalana. És exercici, és cultura i és país. Així que ja ho saps, agafa el cistell, lliga't bé les botes i surt a gaudir de les nostres muntanyes. I si et trobes algú pel camí, no t'oblidis de dir un bon "Bon dia!".

Si estàs buscant el detall perfecte per a aquell amic que no para mai quiet, dona un cop d'ull als nostres regals per a catalans, on trobaràs opcions que bateguen amb la nostra terra.