Gran Recorregut GR: El sender com a estil de vida català

Ei, com va tot? Si ets dels que quan arriba el divendres ja estàs mirant el temps i preparant les botes de muntanya, saps perfectament de què parlem avui. Per a molts de nosaltres, veure una marca blanca i vermella en una pedra o en un arbre no és només una indicació; és gairebé un alleujament espiritual. Avui ens endinsem en el món del Gran Recorregut, conegut popularment com a GR, una de les columnes vertebrals de la nostra cultura de l'excursionisme.

Catalunya és un país de caminants. Des dels Pirineus fins a les cales de la Costa Brava, la xarxa de senders que tenim és un autèntic privilegi. Però, d'on surt aquesta fal·lera per caminar quilòmetres i quilòmetres? No és només esport; és una manera de connectar amb el territori, de conèixer cada racó i, per què no dir-ho, de posar a prova la nostra resistència (i la de les nostres genolls).

Què és exactament un Gran Recorregut (GR)?

Un sender de Gran Recorregut és una ruta que té una longitud superior als 50 quilòmetres. Aquesta xarxa no és fruit de l'atzar, sinó d'una feina ingent de marcar camins que connecten pobles, massissos i regions. A casa nostra, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és qui s'encarrega que no ens perdem, mantenint les mítiques senyalitzacions de color blanc i vermell.

Caminar per un sender GR és fer un viatge en el temps. Molts d'aquests traçats aprofiten antics camins de ferradura, carrerades de transhumància o rutes comercials que feien els nostres avantpassats. Quan camines pel GR 11, per exemple, no només estàs creuant els Pirineus; estàs trepitjant la mateixa terra que pastors i contrabandistes han trepitjat durant segles.

L'excursionisme a Catalunya: més que una afició

L'excursionisme és, probablement, l'esport nacional de Catalunya per excel·lència. No és estrany trobar-se a les vuit del matí d'un diumenge una colla de gent amb la motxilla a l'esquena compartint un pa de pagès amb pernil abans de començar la ruta. És un ritual.

Aquesta tradició ens ve de lluny, de quan les primeres entitats excursionistes del segle XIX van decidir que conèixer el país era la millor manera d'estimar-lo. Per això, anar d'excursió no és només fer cames; és una qüestió d'identitat. I és clar, després de hores de pujada, el premi és un bon tiberi. Ja saps que a taula no som gens llepafils quan arriba una bona cassola després d'una jornada intensa.

Rutes que marquen la vida

Si t'estàs plantejant estrenar-te en el món dels GR, aquí tens tres clàssics que no fallen mai:

1. GR 11 (Sender Pirinenc): El rei dels GR. Creua tot el Pirineu, des del Cantàbric fins al Mediterrani. És dur, és exigent, però les vistes et fan oblidar totes les butllofes dels peus.
2. GR 92 (Sender de la Mediterrània): Ideal per als qui prefereixen l'olor de salitre. Recorre tota la costa catalana. Passar pels camins de ronda és una experiència que s'ha de viure un cop a la vida.
3. GR 1 (Sender Històric): Des d'Empúries fins a la frontera amb l'Aragó, passant per castells i viles medievals. Una lliçó d'història a cada pas.

El vocabulari del bon excursionista

Caminar per la muntanya té el seu propi codi. No és només portar el material adequat, sinó també saber estar. Per exemple, quan et creues amb algú, sempre es diu "Bon dia" o "Adéu siu-te". És una norma no escrita de cortesia muntanyenca.

A vegades, però, la cosa es complica. Qui no ha viscut aquell moment en què penses que ja ets al cim i, de cop, apareix una altra pujada encara més dreta? En aquests moments és quan ens surt la nostra part més autèntica i pensem: "em sua la figa", m'assec aquí mateix a menjar-me l'entrepà. Perquè al final, la muntanya ens ensenya que el camí és tan important com el destí.

A més, el senderisme ens dóna anècdotes per a tota la vida. Des de l'amic que sempre porta de tot a la motxilla (el típic que sembla que tingui una flor al cul i troba aigua quan tothom n'ha gastat la seva) fins a aquell que es perd fins i tot amb el GPS.

La importància de la preparació

Abans de llançar-te a fer quilòmetres, recorda que la muntanya s'ha de respectar. Una bona planificació és clau. Mira el temps, porta aigua de sobra (si pot ser en una cantimplora que mantingui la fresca, millor que millor) i no oblidis mai un mapa, encara que sigui al mòbil.

I sobretot, l'equipament. No cal anar vestit com si anessis a l'Everest per fer un tomb pel Montseny, però unes bones botes i una samarreta transpirable que digui qui ets són essencials. Al cap i a la fi, la roba que portem també explica la nostra història.

Samarreta Gran Recorregut GR Per a alguns, GR vol dir Gran Recorregut. Per a nosaltres, Gran Reculada quan t’adones que encara et queda mitja muntanya per pujar!

En definitiva: caminar per retrobar-nos

En un món que va tan ràpid, el Gran Recorregut ens obliga a baixar les revolucions. El ritme del pas, el silenci del bosc i la satisfacció d'arribar a l'alberg o al refugi després d'un llarg dia no tenen preu. Com diem sovint, al pot petit hi ha la bona confitura, i a vegades els detalls més petits de la ruta són els que ens queden gravats a la memòria.

Així doncs, la propera vegada que vegis aquelles marques blanques i vermelles, pensa en tota la història que hi ha darrere i, simplement, segueix caminant. Ens trobem pels camins!