El Correfoc: l'essència del foc i la festa major catalana

El correfoc: quan el cel es torna de foc i sofre

Si hi ha una imatge que defineix la bogeria col·lectiva i l'esperit indomable dels catalans, aquesta és, sens dubte, la d'una colla de diables sota una pluja de guspires. El correfoc no és només un acte de la festa major; és un ritual catàrtic, una dansa entre el perill i la celebració que ens connecta amb les nostres arrels més profundes.

Entendre el correfoc és entendre la nostra manera de ser. No som gent de quedar-nos mirant des de la barrera; som gent de posar-nos el mocador al cap, la dessuadora vella de cotó i saltar sota el foc. Perquè, al cap i a la fi, la flama és el que ens manté vius com a poble.

L'origen d'una tradició: del Ball de Diables al correfoc modern

Tot i que avui dia ens sembla d'allò més normal veure dracs que treuen foc per la boca, la veritat és que el correfoc com a tal és una evolució relativament moderna. Les seves arrels es troben en els antics Balls de Diables, documentats ja al segle XII. Originàriament, aquestes representacions eren peces de teatre de carrer que simbolitzaven la lluita entre el bé i el mal, sovint vinculades a les processons de Corpus Christi.

Amb el pas dels segles, la part pirotècnica va anar guanyant protagonisme. Però no va ser fins a finals de la dècada dels 70, durant la transició i la recuperació de les festes populars al carrer, que va néixer el terme "correfoc". Va passar a Barcelona, durant les festes de la Mercè, quan el públic, en lloc de quedar-se immòbil veient passar els diables, va començar a córrer i ballar entre les guspires. Aquella espurna (i mai millor dit) va encendre una flama que avui crema a cada barri i poble del país.

Les colles de diables: el cor de la festa

Darrere de cada carretilla i cada tro hi ha una colla de diables. Aquestes associacions són l'ànima de la celebració. No es tracta només de cremar pólvora; hi ha una jerarquia, una estètica i una litúrgia. El Llucifer i la Diablessa encapçalen la formació, seguits pels diables que porten els ceptrots (les masses més grans i espectaculars).

I no ens podem oblidar dels tabalers. Què seria d'un correfoc sense aquest ritme hipnòtic que et fa vibrar la caixa del pit? El so dels tabals és el que avisa que l'infern està a punt d'obrir-se i que la festa comença de debò. És una experiència sensorial completa: l'olor de sofre, la llum intermitent de les espurnes, el repicar dels tambors i la calor del foc a la pell.

Com sobreviure (i gaudir) sota el foc

Si ets nou en això o vols portar algun amic que encara no ha viscut la màgia de la festa major, hi ha algunes regles d'or. No es tracta de ser un heroi, sinó de saber gaudir-ne sense prendre mal.

1. Roba de cotó: Oblida't del niló o els teixits sintètics si no vols acabar com un colador. Una bona samarreta de màniga llarga o una dessuadora de cotó gruixut és el teu millor escut.
2. Mocador i barret: Protegir el coll i el cabell és fonamental.
3. Calçat tancat: Res de xancletes, per molt que faci calor a l'agost. Has de poder córrer i saltar amb seguretat.
4. No tinguis por, tingues respecte: Els diables saben el que fan, però el foc és viu. Mantén una distància prudent si no vols entrar al mig de la ballaruga.

A vegades, després de tanta adrenalina, el cos demana calma. De la mateixa manera que ens agrada la intensitat del correfoc, també valorem els moments de xerinola més tranquils, com gaudir de l'autèntic pa de pagès en un esmorzar de forquilla o recordar com de savis són els nostres refranys, perquè ja ho diuen que al pot petit hi ha la bona confitura.

El simbolisme del foc a Catalunya

Per què ens agrada tant el foc als catalans? Potser és perquè el foc purifica, o potser perquè ens recorda que la llum sempre venç la foscor. Des de les Falles del Pirineu fins a la Flama del Canigó per Sant Joan, el foc és el fil conductor de la nostra identitat.

En un món que a vegades sembla massa globalitzat i homogeni, mantenir vives aquestes tradicions ens recorda qui som. És el mateix sentiment que ens porta a buscar regals per a catalans que tinguin un significat real, que no siguin simples objectes, sinó trossos de la nostra història. Perquè, al final, tot queda en família, i la nostra família és tota la gent que vibra quan s'encén la primera metxa de la nit.

Si ets dels que prefereixen mirar-s'ho amb una mica de distància, potser ets un d'aquells que es defineixen com un llepafils amb la tria de les festes, però t'assegurem que un cop proves el correfoc, la pólvora se't fica a la sang per sempre.

Samarreta amb Correfoc

Perquè res diu “festa popular” com córrer sota foc real amb una bona peça de cotó que t'identifiqui amb la colla.

Conclusió

El correfoc és la màxima expressió de la llibertat al carrer. És soroll, és llum i és comunitat. La propera vegada que sentis el tabal de lluny, no fugis; busca el teu lloc, protegeix-te bé i deixa't portar per la màgia de les guspires. Perquè viure un correfoc és, en essència, sentir-se més viu que mai.