La Crema Catalana: Història i Secrets del Nostre Postres

Si hi ha un so que ens fa salivar a qualsevol taula del país, és el de la cullera trencant la capa de sucre cremat. Aquest 'clac' és gairebé un ritual. La crema catalana no és només un plat, és el colofó final de les grans celebracions i, segurament, un dels postres catalans més reconeguts arreu del món. Però, d'on ve aquesta tradició? Com hem arribat a convertir uns ous, llet i sucre en una icona de la nostra identitat?

Avui ens posem el davantal per explicar-te tot el que cal saber sobre aquesta delícia de la cuina tradicional. Perquè a Tot Queda en Família ens agrada tant la nostra terra que fins i tot ens la voldríem menjar.

Un origen que es perd en el temps

Tot i que molts països voldrien adjudicar-se l'invent, la crema catalana apareix ja documentada en receptaris medievals com el Llibre de Sent Soví (segle XIV). De fet, se la considera un dels postres més antics d'Europa en la seva categoria. Durant segles, s'ha conegut també com a crema de Sant Josep, ja que era el plat típic que es preparava el 19 de març.

Antigament, les postres no eren tan habituals com ara; es reservaven per a festes assenyalades. Però la crema tenia un avantatge: els ingredients eren fàcils de trobar a qualsevol masia. Amb una mica de llet de les vaques o ovelles, ous de les gallines de casa, sucre i una mica de midó per espessir, tenies un banquet digne de reis.

La diferència sagrada: Crema catalana vs. Crème brûlée

Sovint, quan viatgem a fora, ens intenten convèncer que la nostra crema i la crème brûlée francesa són el mateix. Error! Com a bons defensors de la nostra gastronomia, cal saber-ne les diferències.

Mentre que la versió francesa es cuina al bany maria i utilitza nata i vainilla, la nostra crema catalana es fa directament al foc i s'aromatitza amb canella i pell de llimona. A més, nosaltres fem servir midó de blat de moro (maizena) en lloc de nata, cosa que li dona una textura molt més lleugera i fresca. I, per descomptat, la nostra sempre porta la crosta de sucre cremada amb un ferro roent, mai amb bufador si ens volem posar puristes!

El secret de la crosta perfecta

El moment de cremar el sucre és gairebé una forma d'art. Hi ha qui prefereix una capa fina i subtil, i qui gaudeix amb una crosta gruixuda que requereix un cop sec de cullera. Sigui com sigui, la clau és fer-ho just abans de servir. Si la deixes a la nevera un cop cremada, el sucre s'humiteja i perds el contrast màgic entre el fred de la crema i el caloret del cruixent.

Aquest amor pel que és autèntic i ben fet és el mateix que sentim quan parlem de l'autèntic pa de pagès o quan recordem la importància de la setrillera a les nostres taules. Són detalls que defineixen qui som.

Més que unes postres: Una icona cultural

A Catalunya, el menjar és família. Preparar una crema catalana és recordar la padrina remenant la cassola amb paciència per evitar que s'enganxi. És la mateixa sensació de caliu que trobem en altres plats que ens defineixen, com l'escudella i carn d'olla.

A vegades, fins i tot fem servir la crema com a mesura de qualitat d'un restaurant. Si la crema és de pols, malament rai. Si és casolana, amb els seus trossets de pell de llimona que s'han escapat al colador, saps que estàs en un bon lloc. Perquè als catalans ens agrada el que és bo, i encara que ens diguin que som uns llepafils, simplement és que sabem triar el millor.

Porta l'orgull dolç a sobre

Com que sabem que ets dels que demana postres abans i tot de mirar els segons, hem volgut immortalitzar aquest plat tan nostre. No hi ha res més català que una bona crema amb la seva crosta ben torradeta.

Samarreta amb Crema Catalana

Una samarreta amb una crema catalana brodada al pit. Amb la crosta ben cremada, com ha de ser, per portar la nostra dolça tradició a tot arreu.

En definitiva, la crema catalana és molt més que un plat de cullera. És història viva, és tradició i és el gust de casa nostra. Així que, la pròxima vegada que trenquis el sucre, pensa en els segles de tradició que estàs a punt de degustar. Bon profit!