Els galets: l'ànima de la sopa més esperada del Nadal català

Descobreix la història i curiositats dels galets, l'ingredient estrella del Nadal català. Passat, present i tradició en cada cullerada de sopa.

Ei, com va tot? Si hi ha una cosa que ens posa a tots d'acord quan arriba el fred és que no hi ha res com una bona escudella. Però, siguem sincers, què seria d'aquesta meravella sense els galets? Aquesta pasta amb forma de cargol (o d'orella, segons qui ho miri) és, sense cap dubte, el símbol gastronòmic del nostre Nadal català.

Avui m'ha vingut de gust xerrar una mica sobre ells, perquè darrere d'aquesta pasta tan nostra hi ha molta més història i sentiment del que sembla a simple vista. No és només menjar; és identitat, és família i és aquella olor que inunda la casa de la iaia el dia 25.

L'origen dels galets: d'on surt aquesta forma tan singular?

Encara que ens sembli que han existit tota la vida, la sopa de galets tal com la coneixem avui té un recorregut curiós. Antigament, per Nadal no es feien servir galets. El que es menjava era el que en deien "macarrons tallats" o trossos de pasta més senzills. La llegenda (i una mica d'història popular) diu que la forma del galet va néixer de la necessitat de fer una pasta que fos prou gran per no perdre's dins l'olla i, alhora, prou còmoda per menjar amb cullera.

A diferència d'altres pastes italianes, el galet té aquesta curvatura especial que permet que el brou s'hi quedi a dins, fent que cada cullerada sigui una explosió de gust. A més, a Catalunya tenim la santa tradició de fer els galets de Nadal de mida generosa, d'aquells que gairebé no caben a la boca!

El dilema sagrat: galets farcits o buits?

Aquest és el gran debat de les sobretaules catalanes. Hi ha cases on els galets es serveixen sols, nedant en un brou ben dens i fosc, i d'altres on el ritual és omplir-los un a un amb una mica de pilota (carn picada amb all i julivert).

Farcir els galets és una feina de paciència, gairebé un exercici de meditació col·lectiva que moltes famílies fan el dia abans de Nadal. És un moment de compartir, de xerrar i de preparar el terreny per al tiberi que s'acosta. Al final, tant si els prefereixes farcits com buits, el que importa és que s'hagin cuit amb el brou de l'escudella i carn d'olla, el plat que realment ens defineix a taula.

Per què ens agraden tant les tradicions a taula?

Els catalans som gent de costums. Ens agrada seure al voltant d'una taula ben parada, amb la seva setrillera a punt per amanir el que calgui i un bon pa de pagès per sucar al final. Els galets formen part d'aquest ritual que ens connecta amb els que ja no hi són i amb els que acaben d'arribar.

Menjar sopa de galets és una manera de dir "som aquí". És el mateix sentiment que ens porta a defensar expressions nostres com quan algú et diu que té una flor al cul o quan et toca fer el paper de llepafils i tries només els galets més grossos de la sopera.

El galet més enllà del plat

Avui dia, el galet ha saltat de la sopa al disseny i a la cultura popular. Ja no és només menjar; el veiem en decoracions de carrer, en il·lustracions i, per descomptat, en la roba que portem. Representa aquesta catalanitat sense complexos, que sap apreciar les coses senzilles però ben fetes.

A Tot Queda en Família ens agrada precisament això: agafar el que ens fa únics —ja siguin els galets, els castellers o el vermut del diumenge— i portar-ho amb orgull. Perquè, al final, la identitat es porta a dins, però també es mostra a fora.

Dessuadora amb Vermut

Dessuadora amb Vermut

És una dessuadora amb el nostre vermut dels diumenges brodat a la part del pit. Perfecta per a aquells que saben que, després d'una bona sopa de galets per Nadal, el que realment ve de gust és un vermut amb la calma.

Conclusió

Sigui Nadal o un dimarts qualsevol d'hivern, un plat de galets és el millor remei per a l'ànima. Ens recorda qui som i d'on venim. Així que, la pròxima vegada que tinguis una cullera a la mà i un galet a punt de ser devorat, pensa en tota la tradició que hi ha en aquest petit tros de pasta.

I tu, ets de galets gegants o prefereixes els petits perquè al pot petit hi ha la bona confitura? Sigui com sigui, gaudeix-ne molt, que la vida són quatre dies i dos ja els hem passat triant la pasta!

Veure les samarretes brodades a la botiga