Els macarrons: el plat que ens fa sentir com a casa

Ep, família! Com va tot? Avui m'ha agafat un rampell de nostàlgia d'aquells que fan olor de cuina de diumenge. Si hi ha un plat que ens posa d'acord a tots els catalans, des dels més petits fins als més veterans de la casa, aquest és, sense cap dubte, els macarrons. Però no parlem d'uns macarrons qualsevol fets amb pressa; parlem d'aquella cuina casolana que es cou a foc lent i que té el poder de curar-ho tot.

En la nostra cultura, la pasta no és només un recurs ràpid per quan no sabem què fer per sopar. Aquí, els macarrons tenen categoria de ritual. Són el plat que esperes quan tornes de l'escola o el regal que et fa l'àvia perquè sap que t'encanten. Anem a xerrar una mica sobre per què ens tornen bojos i com han arribat a ser un pilar de la nostra gastronomia.

La història d'un amor que ve de lluny

Encara que la pasta ens faci pensar immediatament en els nostres veïns italians, la veritat és que els catalans ens hem fet els macarrons molt nostres. Ja des del segle XVIII, a les cases de bona posició de Barcelona, es menjaven macarrons. Però la gran revolució va arribar quan vam decidir que la carn que sobrava del rostit de festa no s'havia de llençar, sinó que era el millor acompanyament possible per a la pasta.

A diferència dels italians, que solen preferir la pasta al dente, a Catalunya tradicionalment ens han agradat els macarrons ben cuits, gairebé tous, que hagin absorbit tot el suc del sofregit. Perquè aquí el secret no és la forma de la pasta, sinó la paciència que hi posem en fer el tomàquet i la ceba.

Els secrets dels millors macarrons de la casa

Cada família té la seva recepta secreta, i pobre de qui gosi dir que els de la mare no són els millors del món! Però si ens posem tècnics, hi ha tres pilars que fan que uns macarrons passin de ser normals a ser memorables:

1. El sofregit: És l'ànima del plat. Una ceba ben picadeta, cuita a foc molt baix fins que estigui transparent i dolça, i un tomàquet de colgar ratllat que s'hagi confitat durant una bona estona. No tinguis pressa; el sofregit és com la vida, millora amb el temps.
2. La carn: Si pots, utilitza carn picada de confiança o, millor encara, les sobres d'un bon rostit. La barreja de porc i vedella sol donar el punt just de gust i melositat.
3. El gratinat: Un bon formatge ratllat per sobre i uns dauets de mantega. El punt cruixent del forn és el que tanca el cercle de la felicitat.

Aquests plats de cullera i forquilla són els que realment ens defineixen, de la mateixa manera que ens defineix l'escudella i carn d'olla o un bon tros de pa de pagès per sucar al plat quan ja no queda pasta.

Per a qui no és un llepafils

A vegades ens trobem amb algú que diu que la pasta és avorrida. Bé, segurament és que encara no ha provat els macarrons fets amb amor. No siguis un llepafils i atreveix-te a provar variants: amb una mica de cansalada, amb un toc de tòfona o fins i tot amb un raig de conyac al sofregit.

I si t'agrada que tot quedi ben presentat a taula, no oblidis que els detalls compten. Una taula ben parada amb la seva setrillera i un bon vi de la terra fa que l'experiència sigui completa. Perquè menjar no és només alimentar-se, és compartir un moment amb els teus.

Macarrons de concurs: una competició familiar

Això ho hem viscut tots: s'ajunta la família i comença el debat. "Els de la tieta porten massa formatge", "els del pare són massa oliosos", "els de l'àvia són insuperables". És una competició sana on, en realitat, tothom guanya perquè el premi és menjar-se un plat ple de records.

Hi ha gent que sembla que hagi nascut per cuinar aquest plat, com si tinguessin una mena de do natural o haguessin nascut amb una flor al cul. Però la veritat és que el secret és simplement estimar el que fas i respectar el temps que cada ingredient necessita.

Samarreta “Macarrons de Concurs” de Pau Gómez

Aquesta samarreta és per a aquell membre de la família que sempre diu que els seus macarrons són els millors. Un homenatge brodat a la nostra gastronomia més quotidiana i autèntica.

En definitiva

Els macarrons són molt més que pasta; són el fil invisible que uneix generacions a l'entorn d'una taula. Tant se val si ets dels que els prefereix amb molta salsa o dels que els volen ben gratinats, el que importa és mantenir viva aquesta tradició tan nostra. La propera vegada que et posis el davantal, recorda que estàs cuinant història.

I recorda, si busques fer regals per a catalans que realment tinguin sentit, regala alguna cosa que parli de qui som i de com vivim. Salut i bon profit!