La Setrillera: El Petit Tresor de la Taula Catalana
Descobreix la història de la setrillera, un objecte icònic de la cuina catalana. Tradició, disseny i el millor oli en una peça indispensable.
Ei! Com va tot? Segur que si mires a la cuina o a la taula on sopes cada dia, hi ha un objecte que mai falta, però al qual potser no li donem tota la importància que es mereix. Parlo de la setrillera. No és només un estri per guardar l'oli i el vinagre; és, segurament, un dels objectes més identitaris de la nostra gastronomia i de la nostra manera de fer.
A Catalunya, seure a taula és un ritual. I en aquest ritual, el pa amb tomàquet, l'amanida o unes senzilles mongetes amb botifarra no serien el mateix sense el raig d'oli daurat que surt d'una bona setrillera de vidre. Avui volem xerrar una mica sobre d'on ve aquest invent, per què el disseny català hi té tant a dir i per què, malgrat les modes de les ampolles de disseny, la setrillera de tota la vida continua sent la reina.
L'origen d'un clàssic: Molt més que oli i vinagre
L'ús de l'oli d'oliva a la Mediterrània ve de molt lluny, però la necessitat de tenir-lo a mà de manera neta i pràctica va portar a la creació de recipients específics. Antigament, a les cases de pagès, l'oli es guardava en grans gerres de ceràmica o piques de pedra, però per al dia a dia es necessitava un format més manejable.
Així va néixer la setrillera. Inicialment, podien ser de ceràmica, però el vidre va guanyar la partida perquè permetia veure el nivell del líquid i, sobretot, apreciar-ne el color i la puresa. Si t’interessa com d’altres elements han marcat la nostra història gastronòmica, no et perdis aquest article sobre la setrillera i la història de la cuina catalana, on aprofundim en la seva evolució.
El disseny de Rafael Marquina: Una revolució catalana
No podem parlar de la setrillera sense mencionar un nom propi: Rafael Marquina. L'any 1961, aquest arquitecte i dissenyador barceloní va revolucionar el món amb la seva setrillera antigoteig. Saps de què parlo, oi? Aquella peça de vidre que té una mena d'embut que recull la gota que cau i la torna a introduir dins del recipient.
Sembla una ximpleria, però va ser un invent genial que va guanyar el primer premi FAD de disseny. Abans de Marquina, amanir l'enciam sovint volia dir acabar amb les mans tacades d'oli o deixar una marca pringosa a les estovalles. Ell va solucionar un problema quotidià amb una elegància absoluta. És la prova que a casa nostra, quan ens hi posem, sabem fer coses pràctiques i boniques a la vegada.
Per què la setrillera és l'ànima de la nostra cuina?
A casa nostra, som gent de bon menjar, però també som una mica manies (o llepafils, com diríem carinyosament). Ens agrada que el producte sigui bo. Posar una ampolla de plàstic del súper directament a la taula? Home, no queda gaire bé. La setrillera eleva qualsevol àpat.
A més, té una relació directa amb altres elements sagrats de la nostra taula, com l'autèntic pa de pagès. T'imagines un pa de pagès torrat sense un bon raig d'oli d'oliva verge extra? Impossible. La setrillera és el vehicle que connecta el fruit de la terra amb el nostre paladar.
Oli i vinagre: El duet dinàmic
Tot i que la setrillera de l'oli és la protagonista indiscutible, sol anar acompanyada de la seva parella de ball: el vinagre. Aquest tàndem és el que dóna vida a les nostres amanides. En moltes cases, el conjunt es completa amb el saler i el pimenter, formant el quartet que presideix la taula de diumenge, just al costat de l'escudella i carn d'olla a l'hivern o d'un bon tomàquet de l'hort a l'estiu.
Manteniment i consells per als teus setrills
Si vols que el teu oli conservi tot el gust, aquí tens un parell de consells d'amic:
- Neteja a fons: L'oli es torna ranci amb el temps. De tant en tant, buida la setrillera i neteja-la amb aigua calenta i sabó (o una mica de vinagre i sal grossa per treure els residus més enganxats).
- Protegeix-la de la llum: El vidre transparent és molt bonic, però si l'oli rep molta llum directa, s'oxida més ràpid. Si tens una setrillera de vidre, millor no la deixis tot el dia al costat de la finestra on toca el sol.
- No barregis olis: Quan s'acabi l'oli, aprofita per netejar el recipient abans d'omplir-lo de nou amb la collita d'enguany.
La setrillera és, en definitiva, un símbol de la nostra identitat. És humil, és útil i ens recorda que les coses fetes amb seny i amb carinyo són les que perduren. Perquè al final, com diem sovint, al pot petit hi ha la bona confitura, i en una bona setrillera hi ha l'essència de la nostra terra.
A Tot Queda en Família ens agrada tant aquest objecte que hem decidit que mereixia un lloc d'honor també a la nostra roba. Perquè portar una setrillera al pit és una declaració d'intencions: t'agrada el que és d'aquí, t'agrada el que és autèntic i, sobretot, saps que sense un bon raig d'oli la vida té menys gust.
Samarreta amb Setrillera
Sí, és una setrillera. Ni ampolles de disseny ni invents moderns: l'ànima de la nostra cuina brodada amb tota la cura per portar-la a tot arreu.
En definitiva, la propera vegada que agafis la setrillera per amanir el sopar, pensa en tota la història que hi ha darrere d'aquest objecte tan nostre. Som el que mengem, però també com ho servim. I a Catalunya, ho servim amb orgull i un bon raig d'oli.
A reveure!