Els macarrons: el plat que ens fa sentir com a casa

Ei, com va tot? Si hi ha una olor que ens transporta directament a la infantesa, és la d'aquell sofregit que feia hores que feia xup-xup a la cuina de casa. Parlar de macarrons no és només parlar de pasta; és parlar de diumenges en família, de carmanyoles que salven la setmana i d'aquella recepta secreta que cadascú defensa com si fos la millor del món.

A casa nostra, la cuina casolana té un rei indiscutible, i encara que la pasta provingui d'Itàlia, els catalans hem aconseguit fer dels macarrons un plat amb identitat pròpia. Seiem a taula i xerrem una estona sobre aquest clàssic?

Una història que ve de lluny

Tot i que avui dia veiem els macarrons com un plat senzill i quotidià, la seva arribada a les nostres taules té molta molla. La pasta va entrar amb força a Catalunya fa segles, però va ser durant el segle XVIII i XIX quan es va popularitzar de debò. A diferència de la pasta italiana, que sovint se serveix al dente i amb salses ràpides, els macarrons catalans es caracteritzen per una cocció més llarga i, sobretot, per l'acompanyament d'un sofregit potent.

En aquella època, el plat es va convertir en un símbol de festa. No tothom es podia permetre el luxe de menjar carn cada dia, i els macarrons amb una mica de rostit o de cansalada eren la manera perfecta d'allargar el pressupost sense renunciar al sabor. És aquesta essència de resistència i aprofitament la que ha fet que avui dia encara ens emocionem davant d'un plat fumejant.

El secret de la cuina casolana: el sofregit i el rostit

Què fa que uns macarrons siguin realment especials? La resposta curta és la paciència. En la nostra gastronomia, no val a obrir un pot de tomàquet i llestos. L'autèntica pasta a la catalana comença amb una ceba picada ben petita que es va confitant fins a quedar gairebé negra, però sense cremar-se. Com diem sovint en altres àmbits de la vida, al pot petit hi ha la bona confitura, i amb el sofregit passa el mateix: la reducció extrema és on resideix tot el gust.

Un altre clàssic són els macarrons de rostit. Saps aquells que es fan amb les sobres del pollastre o del porc del dia abans? Això és pura saviesa popular. És el mateix esperit que trobem en l'escudella i carn d'olla, on res es llença i tot es transforma en un menjar deliciós.

Els ingredients que no poden faltar

1. La carn: Una bona barreja de porc i vedella, o millor encara, les restes d'un bon rostit amb el seu suc.
2. El formatge: No ens enganyem, el gratinat és sagrat. Un bon formatge de Maó o un emmental que quedi ben cruixent al forn.
3. El toc de l'àvia: Cada casa té el seu. Hi ha qui hi posa una mica de fetge de pollastre, qui hi ratlla una mica de tòfona o qui hi afegeix un raig de conyac al sofregit.

Més que un plat, un debat familiar

Segur que t'ha passat: estàs en un dinar i algú diu: "Doncs els de la meva mare són els millors". I aquí comença la guerra. Hi ha qui els prefereix amb molta salsa, qui els vol ben secs i cremats pel costat de la cassola, i qui no suporta veure-hi un tros de ceba.

Aquesta passió pel menjar és el que ens defineix. Som un poble que estima la seva terra i les seves tradicions. Per a nosaltres, menjar uns macarrons és una forma de reafirmar qui som. No som gent complicada, però sí que som exigents amb el que ens posem a la boca. Si algú ens intenta enredar amb un plat precuinat, ràpidament ens surt la vena i ens podem posar una mica tancats de banda, perquè en qüestions de paladar, de vegades som una mica llepafils.

El ritual de la taula catalana

Acompanyar els macarrons també té el seu protocol. No pot faltar un bon pa de pagès per sucar el que quedi al plat, i si volem fer l'experiència completa, una bona setrillera a prop per si algú vol amanir una mica l'amanida que sol precedir la pasta.

Al final, els macarrons representen la continuïtat. Són el plat que aprenem a fer mirant els pares, el que fem quan volem quedar bé amb els amics i el que esperem trobar quan tornem a casa després de molt de temps. És, en definitiva, un tros de la nostra identitat servit en una cassola de fang.

Com que sabem que a cada casa hi ha un expert culinari que defensa la seva recepta a capa i espasa, hem volgut retre un homenatge a aquest moment tan nostre.

Samarreta “Macarrons de Concurs” de Pau Gómez

Aquesta samarreta és per a aquells que saben que, a cada família, sempre hi ha algú que diu que fa els millors macarrons. Un disseny amb un toc d'humor i molta identitat, ideal per als amants de la bona cuina i les sobretaules infinites.

En resum

Cuinar macarrons és un acte d'amor cap als nostres i cap a la nostra cultura. Tant se val si ets dels que hi posen sofregit de vuit hores o dels que aprofiten el rostit de festa major; el que realment importa és mantenir viva la flama de la nostra gastronomia. Així que, la propera vegada que tinguis un plat de macarrons al davant, recorda que no només estàs menjant pasta, estàs degustant segles de tradició catalana.

I tu, ja saps qui fa els millors macarrons de la teva família?