Anar a la muntanya: molt més que fer cims i Pirineus

Ets dels que quan arriba el divendres ja sent la crida dels cims? No et preocupis, no estàs sol. A Catalunya, anar a la muntanya no és només una afició o un esport per cremar les calories de l'esmorzar de forquilla; és, gairebé, una qüestió d'estat, una filosofia de vida que ens connecta amb la terra i amb qui som.

Des dels cims emblemàtics dels Pirineus fins a les serres més modestes que vigilen el litoral, la natura és el nostre pati de joc particular. Però, què té la muntanya que ens atrapa tant? Potser és el silenci, potser és l'aire pur o, simplement, la satisfacció d'arribar a dalt de tot i veure com el món es fa petit sota els nostres peus.

La muntanya com a refugi de la identitat catalana

Històricament, la muntanya ha estat el bressol de la nostra cultura. No és casualitat que bona part de les nostres llegendes i cançons neixin entre valls i tarteres. Quan pensem en els Pirineus, no ens venen al cap només pistes d'esquí; ens ve al cap el romànic, les falles i aquella sensació de llibertat que només trobes quan passes dels dos mil metres d'altitud.

Aquesta connexió amb el territori és el que ens defineix. Som un poble que sap valorar el que costa pujar una costa dreta. I és que, a la vida, com a l'excursionisme, les coses bones sovint requereixen esforç. Ja ho diu el refranyer: al pot petit hi ha la bona confitura, i moltes vegades els petits detalls del camí són els que fan que l'experiència valgui la pena.

Perdre's per la natura: l'art de caminar amb sentit

Avui dia, amb les presses de la ciutat, anar a la muntanya s'ha convertit en la millor teràpia. No cal ser un alpinista d'elit per gaudir-ne. Sortir a buscar bolets, fer una ruta de senderisme en família o simplement seure a la vora d'un riu és suficient per recarregar les piles.

Això sí, cal anar-hi preparat. No hi ha res pitjor que una ampolla al peu o perdre's per no haver mirat bé les senyalitzacions. A Catalunya tenim una xarxa de senders envejable, amb els famosos GR (Gran Recorregut) que travessen el país de punta a punta. Però compte, que a vegades la muntanya ens posa a prova! Si et perds o t'equivoques de camí, millor prendre-s'ho amb filosofia. Si ets dels que té sort i sempre troba el camí de tornada a la primera, potser és que tens una flor al cul.

El ritual de l'esmorzar de muntanya

No podem parlar de muntanya sense parlar de menjar. Perquè, siguem sincers, la meitat de la motivació per pujar un turó és l'esmorzar que t'espera (o que portes a la motxilla). Un bon tall de pa de pagès amb tomàquet, una mica de bull o llonganissa i, si la jornada és llarga, una bona carmanyola.

I si després de la caminada decideixes dinar en un refugi o un restaurant de poble, potser et trobes amb una bona escudella i carn d'olla per recuperar forces. Això sí, si ets una mica perepunyetes amb el menjar, vigila que no et diguin que ets un llepafils, perquè a la muntanya tot el que va a la cassola és sagrat.

Equipament i tradició: les xiruques

Si preguntes a qualsevol avi o àvia sobre els seus records de joventut a la muntanya, segur que surt el nom d'unes botes mítiques: les xiruques. Van ser les companyes d'aventures de generacions senceres d'excursionistes catalans. Aquelles botes de lona i sola de goma que pesaven com el plom quan es mullaven, però que eren indestructibles.

Avui la tecnologia ha avançat molt, però l'esperit de la muntanya continua sent el mateix. Seguim buscant les fites, aquelles pedres amuntegades que ens indiquen que algú altre ha passat per allà abans que nosaltres i que anem pel bon camí. Les fites són el llenguatge mut de la muntanya, una mostra de solidaritat entre muntanyencs.

Per què la muntanya ens fa millors?

Caminar per la natura ens ensenya a ser humils. Davant la immensitat dels Pirineus, els nostres problemes diaris semblen poca cosa. Ens ajuda a valorar el silenci i a desconnectar de les pantalles. A més, és el moment ideal per compartir històries amb la família o els amics.

A Tot Queda en Família portem la muntanya al cor i a la pell. Sabem que per a tu, un cap de setmana sense muntanya és un cap de setmana perdut. Per això, ens agrada crear peces que reflecteixin aquesta passió, amb tocs d'humor i molta identitat.

Si vols portar l'esperit excursionista amb tu fins i tot quan ets a la ciutat, o si busques el detall perfecte per a aquell amic que es coneix tots els camins de l'Alt Urgell, tenim algunes propostes que t'encantaran.

Samarreta Velles Xiruques

Un homenatge a les botes que ens han portat a tot arreu. Perquè qui no n’ha tingut unes, d’unes xiruques? Dures, lletges i incombustibles, són el símbol d'una època i d'una manera d'entendre l'excursionisme.

En definitiva, la muntanya és part de la nostra essència. Tant se val si puges al Pedraforca o si fas una volta per Collserola; el que importa és mantenir viva aquesta flama i seguir gaudint del nostre entorn amb respecte i il·lusió. Ens veiem pels camins!