Panellets: El dolç tresor de la Castanyada i Tots Sants
Descobreix la història i els secrets dels panellets, el dolç més autèntic de la Castanyada. Tradició, identitat i cultura catalana a cada mossegada.
Ei, com va tot? Ara que el fred comença a treure el nas i els dies es fan més curts, hi ha una oloreta que ho envaeix tot: la de la castanya torrada i, sobretot, la del sucre i l'atmetlla al forn. Parlem dels panellets, aquestes petites joies de la nostra gastronomia que són molt més que unes postres; són un trosset de la nostra identitat.
En aquest article, t'explicaré d'on venen, per què ens agraden tant i com han sobreviscut al pas del temps sense perdre ni un bri de la seva essència. Perquè a Catalunya, som de tradicions fortes, i la Castanyada no seria el mateix sense un bon plat de panellets a la taula.
L'origen dels panellets: Una tradició amb segles d'història
Molta gent es pregunta d'on surt la fal·lera per menjar aquests dolços tan calòrics just per Tots Sants. Doncs mira, la tradició té un component religiós i pagà a la vegada. Antigament, els panellets eren una mena de menjar d’ofrena que es portava a les esglésies o a les tombes dels difunts. Es creia que, en ser un aliment que no es feia malbé de seguida, servia per acompanyar les ànimes en el seu viatge.
A més, la nit de Tots Sants era llarga, i els campaners havien de tocar les campanes durant hores per recordar a tothom que calia pregar pels morts. Per aguantar tota la nit desperts i amb energia, menjaven castanyes, vi dolç i, evidentment, aquests dolços fets amb ametlla i sucre. Era una manera de combatre el fred i el cansament.
Avui dia, ja no cal que toquem campanes (per sort!), però la tradició de reunir-se amb la família per compartir aquests dolços segueix ben viva. És aquell moment de l'any on, després d'una bona escudella i carn d'olla, esperem amb candeletes les postres.
La base de tot: El massapà
Si hi ha una cosa que defineix un bon panellet, és la qualitat del seu massapà. La recepta tradicional és ben senzilla però exigent: ametlla picada (de la bona, si pot ser varietat marcona), sucre i clara d'ou. Hi ha qui hi posa patata o moniato per estovar-ho i fer-ho més econòmic, però els puristes et diran que això és gairebé un pecat.
El secret és deixar reposar la massa. Com passa amb les millors coses de la vida, les presses no són bones aliades. Un bon massapà necessita el seu temps perquè els sabors s'integrin bé. És una mica com quan busquem els millors regals per a catalans: volem coses fetes amb cura, que tinguin sentit i que perdurin.
Els clàssics que mai fallen
Dins del món dels panellets, hi ha jerarquies. I el rei absolut, el que tothom vol i el primer que s'acaba de la safata, és el panellet de pinyons. El contrast entre la dolçor del massapà i el punt cruixent i oliós del pinyó del país és, senzillament, imbatible.
Després tenim els altres imprescindibles:
- D'ametlla: Arrebossats amb ametlla granulada o amb una ametlla sencera al damunt.
- De coco: Amb aquella forma de piràmide tan característica.
- De cafè o xocolata: Per als més gormands de la casa.
- De codonyat: Una combinació molt nostra que uneix dos productes de temporada.
La Castanyada: Identitat en temps de Halloween
En un món cada cop més globalitzat, on el Halloween sembla que ho vulgui ocupar tot, la Castanyada i els panellets resisteixen com un baluard de la nostra cultura. No es tracta de tancar-se a res, sinó de no oblidar qui som. Menjar panellets és una declaració d'intencions. És dir que ens agrada la nostra terra, els nostres productes de proximitat i les nostres maneres de fer.
A vegades, la vida se'ns descontrola una mica i anem de bòlit, ja saps, allò de caminar entre naps i cols, però quan arriba el 31 d'octubre, aturar el temps per torrar unes castanyes i obrir una caixa de panellets ens torna a connectar amb les arrels.
Com escollir els millors panellets
Si no tens temps de fer-los a casa (que és una activitat fantàstica per fer amb la canalla), aquí t'explico en què t'has de fixar quan vagis a la pastisseria:
- L'aspecte: No han de ser perfectament simètrics. Si són massa iguals, sospita de la fabricació industrial.
- Els pinyons: Han de ser pinyons del país, més llarguets i gustosos. Si són molt rodons i blancs, segurament vénen de lluny i no tenen el mateix gust.
- La humitat: Un bon panellet ha de ser tendre per dins. Si sembla una pedra, és que porta massa dies fet o té massa sucre.
Al final, es tracta de gaudir del moment. Ja sigui amb panellets, amb un bon tall de pa de pagès amb pernil o amb un glop de moscatell, el que importa és la companyia i el sentiment de pertinença.
I parlant de tradicions i de personatges que formen part del nostre imaginari, n'hi ha un que, tot i que no menja panellets (que sapiguem), li encanta la lectura i la tranquil·litat de la nostra terra.
Samarreta amb el drac lector de Sant Jordi
Aquest és el drac de Sant Jordi. I no, no treu foc. No li agrada. Ell prefereix una bona lectura i la calma de casa seva, una filosofia molt nostra per gaudir de les petites coses de la vida, com un bon panellet.
En definitiva
Els panellets són el resum perfecte de la nostra cultura: una barreja de tradició, qualitat i celebració. Aquest any, no deixis passar la Castanyada sense gaudir-ne. I recorda, si et miren raro per defensar les nostres tradicions davant de les modes de fora, tu somriu i pensa que en el fons, a tu et sua la figa, perquè saps que el que és bo, sempre queda a casa.