Sant Joan: La nit més curta, la flama més viva
Viu la màgia de la revetlla de Sant Joan. Descobreix la tradició del foc, el significat dels petards i la recepta de la coca més autèntica. Entra i celebra-ho!
Sant Joan: El solstici que ens encén l'ànima
Si hi ha una nit que ens defineix com a poble, que ens fa vibrar i que ens recorda d'on venim, aquesta és, sens dubte, la revetlla de Sant Joan. No és només una festa al calendari; és el moment en què el sol arriba al seu punt més alt, el dia és més llarg que mai i els catalans sortim al carrer per celebrar el triomf de la llum sobre la foscor.
La nit de Sant Joan té un magnetisme especial. És una celebració que barreja el paganisme més ancestral amb la tradició cristiana, però que sobretot té l'olor de la pólvora dels petards, el gust dolç de la coca i la calor de les fogueres que cremen a cada plaça i a cada barri. És la nit de les bruixes, de les herbes remeieres i, sobretot, de la família i els amics reunits al voltant d'una taula o d'una flama.
El foc: L'element purificador de la revetlla
El protagonista absolut de la nit és el foc. Tradicionalment, les fogueres es feien per donar força al sol, que a partir d'aquest moment comença a declinar. Però també tenen un sentit purificador: cremar tot allò vell per deixar pas al que és nou. Qui no ha llançat algun moble vell o un paper amb mals records a la foguera amb l'esperança que les flames s'ho emportin tot?
A Catalunya, aquest foc té un nom i un origen compartit: la Flama del Canigó. Cada any, el 22 de juny, el foc que es guarda al Castellet de Perpinyà puja dalt del cim del Canigó. A la matinada del 23, la flama baixa i es reparteix per centenars de pobles per encendre totes les fogueres de la revetlla. És un vincle invisible però potentíssim que ens uneix de punta a punta del territori.
Com deia aquell, en aquestes celebracions sovint som com un llepafils amb els detalls, buscant que tot surti perfecte, des de la mida de la foguera fins a la música que sonarà fins a la matinada.
Els petards i la gresca: Soroll que espanta els mals esperits
No hi ha Sant Joan sense el soroll dels petards. Des d'aquelles piules que ens feien por de petits fins als coets que il·luminen el cel, la pólvora és part del nostre ADN festiu. Diu la tradició que el soroll serveix per espantar els mals esperits i les criatures de la nit que aprofiten el solstici per fer de les seves.
És veritat que de vegades ens passem de la ratlla i l'endemà ens llevem amb l'ensurt al cos, però la imatge dels nens (i no tan nens) corrent amb les metxes enceses és una estampa que es repeteix generació rere generació. Si ets dels que gaudeix d'aquesta adrenalina, saps que res supera la sensació de veure com el cel esclata en colors mentre comparteixes unes rialles al carrer.
La coca de Sant Joan: El tancament perfecte
I què seria d'una revetlla sense la seva gastronomia? Si l'escudella i la carn d'olla ens defineixen a l'hivern, com pots llegir en aquest article sobre la nostra tradició de l'escudella, la coca de Sant Joan és la reina absoluta de l'estiu.
N'hi ha de molts tipus: de pinyons, de llardons, farcida de crema... però la més clàssica és la de fruita confitada. Aquella fruita de colors vius que genera debats nacionals (hi ha qui l'adora i qui l'aparta amb cura). La coca es menja acompanyada d'un bon porró de vi dolç o de cava ben fresc. I si et sobra una mica per a l'endemà, esmorzar un tall de coca amb un bon batut de xocolata és, senzillament, tocar el cel.
Una nit per celebrar qui som
En definitiva, Sant Joan és la festa de la identitat. És la nit on no importa si ets a la platja, a la muntanya o al terrat de casa a la ciutat; la sensació de pertinença és la mateixa. Som un poble que celebra la vida amb foc i menjar, que manté vives les tradicions com els millors regals que podem passar als nostres fills.
Així que, quan arribi la nit del 23 de juny, encén la metxa, talla un bon tros de coca i gaudeix. Perquè, com diem a casa, la vida són quatre dies i un d'ells és Sant Joan.
Samarreta amb petards de Sant Joan
Perquè no hi ha Sant Joan sense fer el burro amb petards, cremar-te els dits i despertar tot el veïnat. Una samarreta bordada amb la nostàlgia de les nostres revetlles.
En resum, gaudiu de la festa amb precaució però amb tota la intensitat del món. Bon Sant Joan a tothom!