La Senyera onejant: més que un símbol, la nostra identitat al vent

Hi ha imatges que, sense saber ben bé per què, ens fan pessigolles a l'estómac. Una d'elles és, sens dubte, veure la senyera onejant dalt d'un turó, en un balcó un matí d'onze de setembre o al cim d'una muntanya desprès d'una bona caminada. No és només un tros de roba amb quatre barres vermelles sobre un fons groc; és un batec, una història compartida i, sobretot, un símbol de la nostra identitat.

Quan veiem la bandera moure's amb el vent, sentim que el país està viu. Però, d'on ve aquesta força? Què ens explica el moviment de les quatre barres sobre la nostra manera de ser? Avui t'invito a fer un cafè virtual i parlar una mica d'aquesta flama que no s'apaga i que ens defineix com a poble.

L'origen d'un símbol que ens agermana

Tots hem sentit la llegenda de Guifré el Pilós i els quatre dits marcats amb sang sobre l'escut daurat. Sigui realitat o llegenda (que ja sabem que als catalans ens agrada molt una bona història), el cert és que la senyera és una de les banderes més antigues d'Europa. Veure-la onejant és connectar directament amb segles de tradició, des de les corts medievals fins a la modernitat més absoluta.

Aquesta identitat no és una cosa estàtica que guardem en un museu. És una cosa viva, com quan xerrem al voltant d'una taula amb un bon pa de pagès i un raig d'oli de la setrillera. La senyera som nosaltres quan riem, quan treballem i quan sortim al carrer.

El vent: l'element que dóna vida a la senyera

Una senyera aturada, plegada en un calaix, és bonica, però perd la seva essència. La senyera necessita el vent. El vent de tramuntana que bufa fort a l'Empordà, la brisa marina de la costa o l'aire fresc dels Pirineus. Quan la bandera està onejant, ens recorda que som un poble en moviment, que no s'atura davant les dificultats.

Aquesta resistència i vitalitat és el que busquem transmetre en tot el que fem. Perquè ser català no és només una qüestió de passaport, és una actitud davant la vida. És saber que, de vegades, les coses no surten a la primera, però que amb empenta i una mica de sort (com qui té una flor al cul), tirem endavant.

On trobem la nostra identitat avui dia?

La identitat catalana es manifesta de moltes maneres. La trobem en la llengua, en la gastronomia i en la manera com ens relacionem. De vegades, és en els petits detalls on resideix la vertadera essència, perquè ja ho diuen, que al pot petit hi ha la bona confitura.

Avui dia, portar la senyera o els nostres símbols no ha de ser necessàriament un acte solemne o rígid. Pot ser una expressió de proximitat, de caliu familiar. Ens agrada recordar d'on venim mentre gaudim d'uns bons regals per a catalans que tinguin sentit i que parlin de nosaltres sense haver de cridar.

La senyera a la muntanya i a la llar

Si ets dels que t'agrada caminar, sabràs que no hi ha millor recompensa que veure la senyera al cim. Després de seguir les fites durant hores, aquell teixit bellugant-se amb força ens diu: "Ho has aconseguit". És un far que ens guia de tornada a casa, com l'olor de l'escudella i carn d'olla un diumenge d'hivern.

Per què ens emociona tant?

En un món cada cop més globalitzat, on tot sembla igual a tot arreu, tenir referents propis ens dóna seguretat. La senyera onejant és un ancoratge. Ens recorda que formem part d'una comunitat amb una llengua pròpia, unes costums compartides i una manera particular d'entendre el món.

A Tot Queda en Família creiem que aquesta identitat s'ha de portar amb orgull, però també amb naturalitat. No calen grans escarafalls. De vegades, un petit detall, un brodat discret o una frase ben dita fan més feina que mil discursos. Perquè, al cap i a la fi, la cultura és el que queda quan ens traiem les etiquetes i ens reconeixem els uns en els altres.

Samarreta amb La Senyera en Llaç

Aquesta samarreta no és política, és sentiment pur. Un disseny amb un llaç brodat amb la senyera, discret i elegant, ideal per recordar d'on vens i què et mou en el teu dia a dia.

En definitiva

Que la senyera continuï onejant depèn de tots nosaltres. De com parlem als nostres fills, de com cuidem les nostres festes i de com mantenim vius els nostres símbols. Tant se val si és en un pal altíssim o en un detall a la teva roba; el que importa és que el sentiment segueixi viu i que el vent de la història ens segueixi empenyent cap endavant amb la mateixa força de sempre.