La setrillera: l'ànima de la taula i el secret de l'oli
Descobreix la història i l'art de la setrillera catalana. Un objecte quotidià ple de saviesa que no pot faltar a cap cuina amb identitat.
Ei, com va tot? Segur que si et dic que visualitzis un dinar de diumenge a casa dels avis, hi ha un objecte que apareix sí o sí al mig de la taula, just al costat del pa: la setrillera. No és només un estri per amanir; és, probablement, un dels invents més enginyosos, pràctics i nostres que tenim a la cuina.
En un món ple de dissenys minimalistes i ampolles de vidre amb etiquetes en anglès, la setrillera resisteix com un símbol d'identitat. Perquè, siguem sincers, no hi ha res que defineixi millor la nostra gastronomia que el raig daurat de l'oli d'oliva caient sobre una llesca de pa o una bona amanida de tomàquet.
Què és exactament una setrillera?
Sembla una pregunta òbvia, però la setrillera és molt més que un recipient. Tradicionalment, la setrillera és aquest conjunt format per dos setrils: un per a l'oli i un altre per al vinagre. El nom prové de setrill, que és el vas de vidre o terrissa amb un broc llarg i fi per on surt el líquid, i un altre de més gruixut per on s'omple.
El que fa que la setrillera sigui especial és la seva precisió. A diferència d'abocar l'oli directament des de la garrafa o d'una ampolla de coll ample, el setrill et permet controlar el flux amb una exactitud gairebé quirúrgica. És l'art de saber mesurar: ni una gota de més, ni una de menys.
Un invent amb segell català: El setrill antigoteig
Si parlem de setrilleres, hem de parlar de Rafael Marquina. L'any 1961, aquest dissenyador barceloní va revolucionar les cuines de mig món amb el seu setrill antigoteig. Fins llavors, el gran drama de qualsevol taula era la taca d'oli que quedava sota el setrill. Qui no ha hagut de posar un tros de paper de cuina o un platet a sota per no embrutar les estovalles?
Marquina va resoldre el problema amb un disseny magistral: un coll en forma d'embut que recull la gota que sobra i la torna a introduir dins del recipient. És funcionalitat pura. Aquest invent va guanyar el premi Delta d'Or i s'ha convertit en una icona del disseny industrial català, present fins i tot al MoMA de Nova York. Però, més enllà dels museus, el que ens agrada és que és un objecte que entén la nostra manera de viure i de menjar.
L'oli i el vinagre: El matrimoni de la cuina
A la nostra terra, l'oli d'oliva no és un ingredient qualsevol; és el fil conductor de gairebé tots els nostres plats. La setrillera és el seu temple. Tenir una bona setrillera a la cuina no és només una qüestió d'estètica, sinó de respecte pel producte.
L'oli necessita estar protegit de la llum directa (per això molts setrils tradicionals eren de terrissa o de vidre fosc) i ha de ser fàcil de servir. I què seria de l'oli sense el seu company inseparable, el vinagre? Aquesta dualitat és la base de l'amaniment mediterrani. Com passava amb el sifó: història i nostàlgia del rei de la taula catalana, la setrillera forma part d'aquell ritual de seure a taula sense presses.
Com cuidar la teva setrillera
Si vols que la teva setrillera duri tota la vida i que l'oli sempre tingui un gust impecable, aquí tens un parell de consells d'amic:
- Neteja a fons: L'oli es pot acabar enranciant amb el temps si queda acumulat als racons del broc. De tant en tant, buida-la i neteja-la amb aigua calenta i una mica de sabó neutre. Assegura't que estigui ben seca abans de tornar-la a omplir.
- Evita la calor: No la deixis mai just al costat dels fogons mentre cuines. La calor excessiva degrada les propietats de l'oli d'oliva verge extra.
- El vinagre, amb mesura: Si fas servir vinagres molt àcids o amb infusions d'herbes, neteja el setrill del vinagre més sovint per evitar sediments.
La setrillera com a símbol cultural
Més enllà de la seva utilitat, la setrillera s'ha convertit en un element visual que ens identifica. És casa, és tradició i és saber gaudir de les coses senzilles. Igual que quan anàvem a berenar a les granges de tota la vida (com expliquem a l'idil·li del batut de xocolata), els objectes que ens envolten expliquen qui som.
A Tot Queda en Família ens agrada reivindicar aquests tòpics que no tenen res de tòpics i molt de veritat. Perquè una setrillera no és només un estri de cuina; és la certesa que el pa amb oli és el millor invent de la humanitat i que la bellesa es troba en les coses que funcionen bé.
Un detall que marca la diferència
Si ets dels que encara s'emociona quan veu una setrillera de vidre a taula, potser t'agradarà portar aquest orgull una mica més enllà. Perquè la cultura no només es menja, també es viu i, per què no, es vesteix.
Una samarreta de cotó orgànic amb un brodat de qualitat que ret homenatge a la nostra estimada setrillera. Perquè no és una ampolla d'oli qualsevol, és la de tota la vida.
En definitiva, la propera vegada que agafis la setrillera per amanir l'amanida o per tirar un bon raig d'oli al pa, recorda que tens a les mans segles de tradició i un disseny que ens fa únics. Cuidem les nostres coses, perquè són les que ens fan sentir com a casa.