La setrillera: història i secret de l'oli a la cuina
Descobreix per què la setrillera és l'ànima de la taula catalana. Història, disseny i el secret de l'oli d'oliva en un objecte que ens defineix.
L'ànima de la taula: molt més que un recipient
Si entres a qualsevol cuina de casa nostra, hi ha un objecte que no hi falta mai. No parlo de la Thermomix d'última generació ni d'aquell ganivet japonès que vas comprar per sentir-te xef. Parlo de la setrillera. Aquest estri, aparentment senzill, és en realitat el custodi d'un dels nostres tresors més preuats: l'oli d'oliva.
A Catalunya, la setrillera no és només un objecte funcional; és un símbol d'identitat, de reunions familiars i de la cultura del pa amb tomàquet. És l'estri que ha passat de generació en generació, sovint tacat amb aquella goteta traïdora que ens recorda que la perfecció no existeix, però el bon gust sí.
Un disseny que ha vençut el pas del temps
La història de la setrillera a la cuina catalana és fascinant. Tot i que avui dia trobem dissenys moderns i sofisticats, la clàssica setrillera de vidre amb el bec corbat té una raó de ser purament pràctica. El seu disseny ha estat pensat per controlar el flux de l'oli i el vinagre, permetent que amanim l'amanida o el pa amb la precisió d'un cirurgià.
El disseny més icònic, però, va ser el de Rafael Marquina el 1961. El seu famós setrill antigoteig va guanyar diversos premis i es va convertir en un objecte de culte. Però, siguem sincers: a la majoria de cases encara guardem aquella setrillera que podries trobar a qualsevol mercat setmanal, la que té el tap de suro una mica desgastat i que ens acompanya en cada sopar.
Com expliquem a l'article sobre la setrillera: l'ànima de la taula i el secret de l'oli, aquest objecte és el cor de la nostra gastronomia. Sense ell, l'acte d'amanir perdria la seva màgia.
L'oli d'oliva: el líquid d'or de la nostra terra
A la setrillera no hi posem qualsevol cosa. Hi posem oli d'oliva verge extra, el nostre "or líquid". A Catalunya tenim la sort de comptar amb varietats excepcionals com l'arbequina, que és suau i aromàtica, perfecta per acompanyar un bon pa de pagès.
Triar un bon oli és gairebé tan important com triar el formatge o el vi. És el que marca la diferència entre un plat mediocre i un banquet de festa major. I és que, al cap i a la fi, al pot petit hi ha la bona confitura, i la setrillera és el millor exemple d'aquesta dita: un recipient petit que conté l'essència de la nostra terra.
Per què la setrillera ens defineix?
La setrillera és present en els moments més quotidians i en els més especials. La trobem presidint la taula quan mengem una bona escudella i carn d'olla per Nadal, o al costat del bol d'olives quan fem el vermut.
És un objecte que no entén de classes socials. Des de la masia més remota fins al restaurant més luxós de Barcelona, la setrillera hi és. Representa la nostra forma d'entendre la vida: aprofitar els recursos, valorar la proximitat i no oblidar mai d'on venim. Fins i tot quan ens posem una mica primmirats (el que en diríem ser un llepafils), la qualitat de l'oli que surt de la nostra setrillera és innegociable.
Cures i consells per a la teva setrillera
Perquè la teva setrillera estigui sempre a punt, aquí tens uns petits consells de manteniment:
- Neteja periòdica: L'oli es pot enranciar amb el temps. Rentar la setrillera amb aigua calenta i sabó cada vegada que s'acaba el contingut és fonamental.
- Protecció de la llum: L'oli d'oliva és delicat. Si la teva setrillera és de vidre transparent, intenta no deixar-la directament al sol.
- El vinagre, a part: Tot i que existeixen els conjunts de setrilleres, recorda que el vinagre és àcid i pot afectar el sabor si no es manté el recipient ben net.
En definitiva, la setrillera és molt més que un estri de cuina. És un trosset de la nostra història que ens acompanya cada dia. I precisament per això, ens agrada tant reivindicar-la.

Samarreta amb Setrillera
Sí, és una setrillera. No una ampolla fancy d’oli d’oliva verge extra premsat en lluna plena. És la nostra, la de tota la vida, ara brodada perquè la portis ben a prop del cor.
Conclusió
Reivindicar els nostres objectes quotidians és una forma de mantenir viva la nostra cultura. La setrillera, amb la seva simplicitat i la seva funcionalitat, ens recorda qui som i d'on venim. Així que, la pròxima vegada que amanis el sopar, fixa't en aquest petit estri. Té moltes coses a dir.