La setrillera: l'ànima de la taula i el secret de l'oli
Descobreix la història de la setrillera catalana, el disseny de Marquina i per què és l'element indispensable a qualsevol cuina amb identitat.
El ritual de l'oli i el vinagre a la nostra terra
Si entres a qualsevol cuina de casa nostra, hi ha un objecte que mai no falta. No parlo de la Thermomix d'última generació ni d'aquella cafetera de càpsules que fa un soroll de mil dimonis. Parlo de la setrillera. Aquest estri, aparentment senzill, és el guardià del nostre or líquid i el company inseparable del vinagre en cada amanida, pa amb tomàquet o escalivada que preparem.
La setrillera no és només un recipient per a l'oli; és una declaració d'intencions. Representa una manera de fer, una pausa abans de menjar i, sobretot, el respecte per la matèria primera. A Catalunya, menjar bé no és opcional, i la forma en què servim el que mengem, tampoc.
Un disseny que va canviar la història: Rafael Marquina
No podem parlar de la setrillera moderna sense treure'ns el barret davant de Rafael Marquina. L'any 1961, aquest dissenyador va revolucionar les taules de tot el món amb un invent que semblava obvi però que ningú havia executat amb tanta gràcia: la setrillera antigoteig.
Abans de Marquina, amanir l'enciam era un esport de risc. Sempre acabaves amb una gota d'oli regalimant pel vidre, tacant les estovalles o deixant aquella taca enganxifosa a la fusta de la taula. El disseny de Marquina, amb aquell embut de vidre que recull l'excés, va solucionar un problema mil·lenari. És tan brillant que ha rebut premis internacionals i forma part de la col·lecció permanent del MoMA.
Això ens ensenya una lliçó molt nostra: que la bellesa està en la utilitat. Igual que passa amb l'autèntic pa de pagès, on la crosta té una funció de conservació, la setrillera és l'equilibri perfecte entre forma i funció.
Per què l'oli i el vinagre necessiten un bon vidre?
L'oli d'oliva verge extra és un producte viu. La llum i l'aire són els seus pitjors enemics. Per això, una bona setrillera sol ser de vidre de qualitat o ceràmica, permetent que el flux sigui constant però controlat. El vinagre, per la seva banda, necessita el seu espai propi per no contaminar l'aroma delicada de l'oli.
A la cuina catalana, la setrillera ha evolucionat de ser un objecte purament funcional a ser una peça decorativa que diu molt de qui viu a la casa. Ja saps com som, ens agrada cuidar els detalls, fins i tot quan es tracta de coses tan quotidianes com amanir un tall de carn o unes mongetes amb botifarra.
La setrillera a la cultura popular
Si et fixes bé, la setrillera ens acompanya en els moments més autèntics. Està present en aquell dinar de diumenge on l'escudella i carn d'olla és la protagonista, o en les nits d'estiu a la fresca. És part d'aquella tríada sagrada de la taula catalana juntament amb el saler i, per descomptat, el sifó.
A vegades, fins i tot l'hem convertit en un símbol d'identitat. Perquè, siguem sincers, a qui no li agrada veure una setrillera ben posada? És d'aquelles coses que et fan sentir a casa, siguis on siguis. De fet, en molts regals per a catalans que busquen tocar la fibra, els motius gastronòmics com aquest sempre triomfen.
El manteniment: el secret per a un oli sempre fresc
Un error comú és no netejar mai la setrillera. L'oli vell es pot enrancir i fer malbé el gust del nou. Per això, de tant en tant, val la pena buidar-la i netejar-la a fons amb aigua calenta i una mica de sabó neutre. Un cop ben eixuta (això és vital, l'aigua i l'oli no es porten bé), la tornes a omplir i llestos.
Si ets d'aquells que no es conformen amb qualsevol cosa, segurament ja saps que el secret de la bona cuina no és només la recepta, sinó l'amor que hi poses. I posar l'oli amb una setrillera amb història és posar-hi una mica més d'amor.
Una icona que portem al cor (i a la samarreta)
A Tot Queda en Família ens agrada tant aquesta icona que no hem pogut evitar retre-li homenatge. Perquè reivindicar la setrillera és reivindicar la nostra quotidianitat, sense luxes innecessaris però amb tot el caràcter del món. No ens calen ampolles de disseny estranger quan tenim l'enginy de casa nostra per servir l'oli com cal.
Sí, és una setrillera. No una ampolla fancy d’oli d’oliva verge extra premsat en lluna plena. És el nostre homenatge brodat a l'ànima de la taula catalana.
Conclusió
En definitiva, la setrillera és molt més que un objecte de vidre. És un resum de la nostra cultura: pràctica, estètica i profundament lligada a la terra. Així que la pròxima vegada que agafis la teva per amanir l'amanida, recorda que tens a les mans dècades de disseny i segles de tradició gastronòmica.
I tu, ets dels que encara usen la de tota la vida o t'has passat a les versions més modernes? Sigui com sigui, que mai no falti un bon raig d'oli a la teva taula!