La Castanyada: tradició, castanyes i el caliu de la tardor
Descobreix l'origen de la Castanyada, com celebrar-la amb castanyes i panellets, i per què aquesta tradició de tardor ens uneix tant. Visca la cultura catalana!
Ei, com va tot? Ja se sent aquella olor de fumet i terra mullada als carrers? Això només vol dir una cosa: la Castanyada ja és aquí. És curiós com, per molts Halloween i carbasses que ens vulguin encasquetar, a casa nostra seguim fidels al ritual de cremar-nos els dits pelant una castanya que crema com un dimoni. I és que la tardor a Catalunya no s'entén sense aquesta festa que ens connecta directament amb les nostres arrels.
A l'article d'avui, vull que xerrem una estona sobre d'on ve tot plegat, per què mengem el que mengem per Tots Sants i com podem mantenir viva aquesta flama sense que sembli una obligació, sinó un plaer.
L'origen de la Castanyada: més enllà del menjar
Tot i que avui dia la Castanyada ens sembli l'excusa perfecta per atipar-nos de moniatos i panellets, el seu origen és molt més espiritual. Antigament, la nit de Tots Sants era una nit de vetlla. Es deia que les campanes de les esglésies no deixaven de tocar durant tota la nit per recordar els difunts.
I clar, algú havia de tocar aquestes campanes! Els campaners necessitaven energia per aguantar tota la nit fent sonar el bronze, i què hi havia més a mà i que donés més força que les castanyes i una mica de vi dolç? D'aquí va néixer el costum de menjar aquest fruit sec tan típic de casa nostra. Amb el temps, la tradició va sortir de les esglésies i va arribar a les llars, convertint-se en la festa familiar que coneixem avui.
Les protagonistes: castanyes, panellets i moniatos
Si parlem de la tardor catalana, hem de parlar de la triada sagrada de la taula. No hi ha discussió possible:
- Les castanyes: El secret és fer-los un bon tall perquè no explotin (que algun ensurt ens hem emportat tots) i coure-les amb foc viu. Si les compres en una parada de carrer, embolicades amb paper de diari, tenen un gust especial, oi?
- Els panellets: Aquella barreja d'ametlla, sucre i patata (o moniato) que ens fa perdre el cap. Els de pi堅持ons són els reis, però els de coco o cafè també tenen el seu públic. És una activitat ideal per fer amb els menuts de la casa; acabes amb la cuina plena de farina, però val la pena.
- El moniato: Al forn, dolç i calentó. És el complement perfecte que tanca el cercle de calories necessàries per passar el fred que comença a treure el nas.
En aquesta època de l'any, ens agrada cuidar els detalls. Igual que ens agrada que l'autèntic pa de pagès estigui ben crocant a taula, la Castanyada ens demana autenticitat.
Per què ens agrada tant aquesta festa?
La Castanyada és identitat. És la resistència amable davant la globalització. No és que tinguem res en contra de les disfresses de zombi, però on estigui una bona castanyera amb el seu davantal i el seu mocador al cap, que es tregui tota la resta.
És un moment de recolliment. Després de l'estiu i de la disbauxa, la tardor ens convida a tancar-nos una mica més a casa, a compartir sobretaules llargues i a gaudir de la companyia dels que més estimem. A vegades, sentim que som una mica especials per mantenir aquests costums, com quan algú ens diu que som uns llepafils per triar només els panellets de pinyons, però és que sabem el que és bo!
Tradició que es porta a sobre
A "Tot Queda en Família" creiem que la cultura no només es menja o se celebra, sinó que també es viu i es vesteix. Ens agrada la gent que estima la seva terra, ja sigui pujant una muntanya o fent una ruta amb bicicleta sota els colors de la tardor. Perquè sí, la tardor també és temps d'excursions, de trepitjar fulles seques i de bufar-se els dits quan comença a refrescar.
Si ets dels que aprofita el pont de Tots Sants per perdre's pel bosc, saps de què parlo. L'aire pur, el silenci i la satisfacció d'arribar al cim o de completar una ruta.
Per a alguns, GR vol dir Gran Recorregut. Per a nosaltres, és l'esperit d'aquells que no tenen por a caminar i a gaudir de la nostra terra, sigui quina sigui l'estació.
Conclusió: Mantinguem el caliu
En definitiva, la Castanyada és molt més que menjar castanyes. És una forma de dir qui som i d'on venim. És respectar el cicle de la natura i honrar els que ja no hi són d'una forma càlida i dolça. Així que, aquest any, quan tinguis la paperina a les mans, pensa en tota la història que hi ha darrere d'aquell gest tan senzill.
I si t'has quedat amb ganes de més cultura nostra, pots fer un cop d'ull a la història de l'escudella i carn d'olla, un altre pilar de la nostra gastronomia que aviat començarà a ser el protagonista de les nostres cuines.
Bona Castanyada a tothom!