L'hora del vermut: El ritual sagrat de casa nostra
Descobreix la història i curiositats de l'hora del vermut a Catalunya. Un repàs per la tradició de l'aperitiu més autèntic amb Tot Queda en Família.
L'hora del vermut: Molt més que una beguda
Si hi ha un moment a la setmana on el rellotge sembla que es pari i la pressa s'esvaeixi, aquest és, sens dubte, l'hora del vermut. No importa si ets de ciutat o de poble, si ets de mar o de muntanya; quan arriba el diumenge al migdia, el ritual de l'aperitiu ens uneix a tots al voltant d'una taula, un parell de gots i unes bones olives.
Però, d'on ve aquesta fal·lera? Per a nosaltres, el vermut no és només una barreja de vi, donzell i herbes aromàtiques. És una declaració d'intencions, una manera de dir que la vida s'ha de gaudir a poc a poc, amb la gent que estimes i, si pot ser, sota el sol d'una terrassa. És, en essència, part de la nostra tradició més viva.
Breu història d'un clàssic de l'aperitiu
Tot i que el vermut té orígens antics (ja els grecs maceraven vi amb herbes), la versió que coneixem avui va agafar força a Itàlia a finals del segle XVIII. Però compte, que a Catalunya no ens vam quedar enrere. Reus es va convertir en la capital mundial d'aquest líquid daurat o vermellós, arribant a tenir més de trenta fàbriques dedicades a la seva elaboració.
Anar a fer el vermut es va convertir en l'excusa perfecta per socialitzar després de missa o abans de l'arrossada familiar. I és que, siguem sincers, un vermut sense companyia no té el mateix gust. Necessitem el soroll de fons, el dringar dels glaçons i aquell pessic de gana que s'obre just abans de dinar. És en aquests moments quan ens adonem que som uns autèntics afortunats i que, com solem dir, sembla que tinguem una flor al cul per poder gaudir d'aquests petits luxes quotidians.
El kit de supervivència: Què no pot faltar a la taula?
Perquè un aperitiu sigui digne de ser anomenat "vermut", hi ha uns elements que són sagrats. No s'hi val a posar qualsevol cosa sobre les estovalles:
- El vermut (evidentment): Blanc o negre, però sempre amb una rodanxa de taronja o llimona i, si ets dels clàssics, un parell d'olives farcides dins del got.
- El sifó: Ah, el gran oblidat que ha tornat amb més força que mai. Aquell raig d'aigua amb gas que fa que el vermut pugi una mica més alegre. Si t'interessa la seva història, no et perdis el nostre article sobre el sifó: història i nostàlgia del rei de la taula.
- L'acompanyament: Aquí és on entra el joc fort. Unes xips ben cruixents, unes escopinyes amb salsa Espinaler i, sobretot, unes bones olives.
De vegades, si la gana apreta, podem afegir-hi una mica de teca més consistent. Si ets dels que no es conformen amb poca cosa, saps que un bon tall de pa de pagès amb tomàquet i una mica d'embotit pot convertir l'aperitiu en gairebé un dinar.
El vermut com a identitat cultural
A Catalunya, el vermut ha passat de ser una cosa "de iaios" a ser una tendència absoluta entre els joves. Però no ens confonguem, no és una moda buida. És una recuperació de la nostra identitat. Ens agrada seure a la plaça, reconèixer-nos en els nostres costums i lluir amb orgull d'on venim.
No és estrany veure colles d'amics a barris emblemàtics gaudint d'aquest moment. Per exemple, si puges cap a dalt, a la Vila de Gràcia, trobaràs places plenes de gom a gom on el vermut és gairebé una religió. És aquell esperit de barri, de proximitat i de família que tant ens agrada reivindicar a Tot Queda en Família. Perquè, al cap i a la fi, la cultura és el que fem cada dia, i fer el vermut és fer cultura.
Per a aquells que no són uns llepafils
A l'hora de l'aperitiu, hi ha qui ho menja tot i qui tria i remena. Si ets d'aquells que tenen el morro fi, potser t'han dit algun cop que ets un llepafils. Però en el món del vermut, fins i tot el més exigent troba el seu lloc. Ja sigui amb una gilda picant o amb un simple platet de fuet, la qüestió és compartir el moment.
Si et vols portar aquesta essència a tot arreu, fins i tot en la teva manera de vestir, tenim coses que et faran somriure. Perquè sabem que la teva identitat no es queda només a la taula del bar, sinó que t'acompanya allà on vas.
L'essència de l'aperitiu català brodada al pit: el fuet i les olives, el tàndem inseparable de qualsevol vermut que es respecti. Una peça de cotó de qualitat per lluir amb orgull el nostre estil de vida.
En definitiva: Salut i vermut!
En un món que va massa ràpid, l'hora del vermut ens regala l'oportunitat de frenar. És el moment de les rialles, de les converses arreglant el món i de la reivindicació del que és nostre. Així que, el proper diumenge, quan sentis les campanes tocar les dotze, recorda que tens una cita amb la tradició. Busca una bona ombra (o un bon sol a l'hivern), demana el teu vermut i gaudeix de la vida, que per això hi som.
I si algú et diu que ja és tard per dinar, tu respon-li amb tota la calma del món que t'és igual, que ara mateix et sua la figa el rellotge. Perquè els millors moments no tenen horari.