L'hora del vermut: El ritual sagrat de la cultura catalana

Ei, com va tot? Si hi ha una cosa que ens agrada als catalans, més enllà de discutir sobre si el pa amb tomàquet s'ha de sucar o no, és seure en una terrassa quan el sol comença a escalfar. Però no parlo de seure per seure, parlo del ritual: l'hora del vermut. No és només prendre una beguda amb herbes; és una institució, un moment de pausa i, sobretot, una excusa collonuda per trobar-nos amb la gent que estimem.

En aquest article, farem un viatge per aquesta tradició tan nostra, entendrem per què el vermut s'ha convertit en el rei de l'aperitiu i com ha sobreviscut al pas dels anys sense perdre ni un gram de la seva essència.

Què és exactament el vermut?

Anem a pams. El vermut no és un vi qualsevol, ni tampoc un licor fort de sobretaula. Es tracta d'un vi aromatitzat amb diferents herbes, flors i espècies. El nom prové de l'alemany wermut, que significa donzell (l'herba principal que li dóna aquell toc amargant tan característic).

A casa nostra, el vermut té una capital indiscutible: Reus. Va ser allà on, a finals del segle XIX, es va començar a produir de forma massiva, arribant a tenir més de trenta fàbriques dedicades a aquesta beguda. Des d'aleshores, la frase "anem a fer el vermut" ha passat de generació en generació, convertint-se en un pilar de la nostra cultura catalana.

El ritual de l'aperitiu: Més que una beguda

Fer el vermut no és només beure. És tot el que l'envolta. L'escena sol ser la mateixa a qualsevol poble o barri de Catalunya: una taula de marbre (si és de les antigues, millor), un parell de gots amb un glaçó, una rodella de taronja i, evidentment, el sifó.

De fet, el sifó: història i nostàlgia del rei de la taula catalana és l'acompanyant inseparable d'aquesta estona. Sense ell, l'experiència queda coixa. El sifó serveix per rebaixar el vermut i donar-li aquell punt de bombolla que neteja el paladar entre mossegada i mossegada.

I parlant de mossegades, un bon vermut ha d'anar acompanyat d'unes olives farcides, unes patates de xurreria (aquelles que fan fressa!) i potser unes escopinyes amb aquell rajolí de salsa Espinaler que ens fa saltar les llàgrimes de plaer. És el moment on ens oblidem de les presses i gaudim de la vida, com quan tastem l'autèntic pa de pagès acabat de fer.

L'evolució: De la tradició dels avis a la moda 'hipster'

Hi va haver un temps on semblava que el vermut era cosa de gent gran, d'aquells avis que sortien de missa de dotze i es tancaven a la taverna. Però, com tot el que és bo, ha tornat amb força. Avui dia, joves i grans compartim terrassa amb un got a la mà.

A vegades, fins i tot ens posem llepafils amb la marca o el tipus de maceració. Si vols saber exactament què significa ser un llepafils, només cal que miris algú intentant desxifrar si el vermut té notes de canyella o de clau.

Sigui com sigui, la realitat és que l'hora del vermut ens uneix. És el preàmbul perfecte abans d'un bon dinar de diumenge, d'aquells que acaben amb una bona escudella i carn d'olla si som a l'hivern, o d'una paella a la vora del mar.

Per què ens agrada tant?

Doncs perquè és un moment de llibertat. És el moment on, si algú ens ve amb problemes de la feina, podem dir amb tota la tranquil·litat del món que em sua la figa i que ara toca gaudir del sol i de la bona companyia. En el fons, tenir la sort de viure aquests moments és, com diem aquí, tenir una flor al cul.

A Tot Queda en Família creiem que aquestes petites tradicions són les que fan que la nostra cultura sigui viva. Per això ens agrada portar aquests motius a la nostra roba, perquè anar ben vestit no està renyit amb reivindicar que som de l'aperitiu i de la bona vida.

Dessuadora amb Vermut

És una dessuadora (o Sudadera, pels de Sarrià) amb el nostre vermut dels diumenges brodat a la part del pit. Perfecta per a aquells que saben que la millor hora del dia és la que es passa entre amics i un bon aperitiu.

Conclusió

En definitiva, el vermut és molt més que un vi macerat. És la nostra manera d'entendre la vida: a poc a poc, amb bona lletra i millor companyia. Així que, la pròxima vegada que sentis les campanes de la teva vila (com les de la Vila de Gràcia), recorda que sempre és un bon moment per fer un glop. Perquè ja ho saps, al pot petit hi ha la bona confitura, i en els petits moments com aquest és on rau la felicitat de veritat.

Salut i vermut!